Per a quan aquest article arribe a les seues mans, s’hauran complit prop de nou mesos de la presa de possessió de Carlos Mazón com a President de la Generalitat. Sense dubte, la presentació a les Corts, el passat 22 de març d’un paquet legislatiu que afecta a qüestions cardinals simbolitza un punt i a part en la legislatura.
D’un costat, els conservadors i la ultradreta volen aprovar una nova llei per a la ràdio i la televisió pública que derogarà la què el Botànic va parir l’any 2016. Això significarà, a la pràctica, eliminar els mecanismes de control i de participació social que han permès que, en aquests sis anys de funcionament, els professionals d’À Punt hagen treballat amb independència i seguint el criteri professional. El nou text legal, a més, obri la porta a la progressiva castellanització de la programació, convençuts com estan, els gestors de la dreta, que el gran problema de l’actual televisió és la llengua i no l’esquifit pressupost de què, any rere any, ha disposat. Com si de canals i contiguts en castellà no n’hi haguera prou, en l’actualitat.
També, i en l’estela d’altres autonomies, es derogarà la Llei de memòria democràtica, la qual es substituirà per una llei de “concòrdia”, que qüestiona la legitimitat de la Segona República i pretén retardar la tasca que en els darrers anys s’ha fet per exhumar les víctimes del franquisme. Pel que fa a la Llei que regula l’Agència Antifrau, s’elimina la majoria qualificada per a l’elecció del director, el que a la pràctica significa que els partits en el govern podran triar el màxim responsable sense necessitat d’acordar el perfil amb els partits de l’oposició.
La proposició de Llei de ‘libertad educativa’ té, en última instància, l’objectiu de soscavar el valencià com a llengua de l’escola, tot ignorant que en un territori com el valencià, amb greus problemes en l’ús i transmissió de la llengua (només cal revisar les dades de l’última Enquesta d’Ús i Coneixements del Valencià que fa la mateixa administració), els centres educatius hi juguen un paper fonamental. En última instància, la proposició de llei rebla en la problematització que la dreta fa constantment de la llengua. Tot partint del seu enfocament, la llengua mai no és una riquesa, sinó un entrebanc, un marc mental que molta gent de la dreta, però també de l’esquerra ha comprat amb molta facilitat.
Els quasi nou mesos que han transcorregut des de l’inici de la presa de possessió i la consegüent formació de govern han estat un aperitiu del que estava per vindre. El govern Mazón, format per PP i Vox havia ensenyat la poteta, però ha estat ara, amb la presentació d’aquesta bateria legislativa, que ha mostrat el seu veritable perfil. De ‘contrareforma’ l’han qualificada els partits de l’oposició.
La dreta, que ha estat vuit anys queixant-se perquè el Botànic impulsava lleis ‘sectàries’, ha parit cinc proposicions de llei amb una profunda càrrega ideològica, una declaració d’intencions sobre com ha de ser la legislatura que ara comença. Volen, a més, que totes cinc siguen aprovades a les Corts abans que comence l’estiu. És a dir, volen minimitzar els períodes de participació parlamentària. Volen, en definitiva, passar el corrió i marcar les línies mestres del seu programa de govern amb una claredat meridiana.
No deixa de ser preocupant, en tot cas, la facilitat amb què el Partit Popular ha acabat assimilant i naturalitzant els postulats de la ultradreta. Si bé és cert que, durant la negociació per formar govern, el PP va tindre l’habilitat de retenir les conselleries amb més competències i més pes econòmic, és Vox qui està marcant el pas al PP. S’hi senten còmodes, en la dialèctica de la dreta extrema. És la línia ideològica de la ultradreta la que està guiant l’acció de govern, amb tot el que això suposa. El PP d’Eduardo Zaplana no va atrevir-se a tant de desacomplexamet en els prolegòmens de la seua acció de govern.
Caldrà veure com reacciona, davant aquests fets, la societat civil. Una de les principals raons que expliquen el canvi electoral que es va donar al País Valencià el 28M fou la desmobilització dels votants de l’esquerra. Per a alguns, els canvis impulsats pel Botànic foren excessivament tímids. Només calia assistir a una manifestació del 25 d’Abril o a l’aniversari de les Normes de Castelló, tots els mesos de desembre, per capir el desencís social.
Les mobilitzacions socials funcionen millor a la contra. Les batzegades del govern Mazón estan sent de tanta intensitat que la reacció no s’hauria de fer esperar. Les declaracions i els fets de la dupla PP-Vox han enviat a la banda dels proscrits a associacions, entitats socials i centres de pensament. És a ells i elles que els interpel·la la nova situació. I és a ells i a elles, també, que els correspon decidir si es queden a casa o opten per eixir al carrer a protestar per generar un moviment que, en el passat, va ser capaç de protagonitzar el canvi social i polític.

Post Views: 22