Fou en temps passats, encara que prou recents, el gran missatge per renovar la política. Què ha passat durant tot eixe temps perquè s’haja arribat al punt on estem ara? Hem aconseguit canviar l’eslògan i arribar a una situació on el que hi ha al poder és la imbecil·litat. L’estupidesa al poder, les males formes al poder, la vulgaritat al poder, la corrupció al poder, el racisme al poder, la xenofòbia al poder. És a dir: les més baixes passions al poder.
Resumint un poquet, podríem dir que hem passat de la imaginació a la deshumanització. La inhumanitat al poder.
I en eixe paisatge desolador no val a espolsar-se les responsabilitats i passar les culpes als altres de forma sistemàtica.
En realitat som tots els que d’una forma o altra i en major o menor mesura hem fet i fem possible aquesta desfeta.
Potser seria bo de fer algunes jornades de reflexió (més bé llargues) si hem de recuperar la sensatesa i la humanitat.