Per totes les persones

que moren en les guerres.

Com altres vegades hem fet, proposem una síntesi sobre el que ha sigut este estiu culturalment parlant a la comarca, a nivell personal. Sovint assistim a actes importants i no donem cap opinió del que s’ha experimentat, i considerem que és bo fer-ho des de la imparcialitat (sempre difícil), si no volem que tot quedi en l’oblit i no serveixi per gran cosa, tret d’algunes petites excepcions.

Primerament, el dia 7 d’agost es va fer la presentació del llibre “Xiva de Morella i les festes del Quinqueni. 1925-2025. Cent anys de tradició” del Sr. Jordi Sebastià i Galí, amb la presència de destacades figures del món polític i cultural de la comarca dels Ports. Després dels agraïments de l’autor va prendre la paraula el Sr. Alcalde de Xiva i Morella, Sr. Bernabé Sangüesa que va destacar la importància de saber recollir els sabers de les persones per entendre com es vivie i com es viu ara. Va reconèixer el treball del Sr. Sebastià, nomenant-lo cronista oficial de Xiva, sense cap document a la vista. A continuació el Sr. Jacinto Pallarès, president de l’Associació Cultural Xivatana va tractar de les moltes vicissituds de l’edició del llibre.

El Sr. Víctor Amela, periodista i escriptor forcallà, però amb arrels xivatanes, va dir sobre el llibre que calie destacar les nombroses fotos antigues i modernes, i sobretot les pinzellades de cultura i de cuina local: la truita xivatana, l’espígol (per a perfums), la mel i el “calmant”, sobretot. Igualment va incidir en els poemes, la geologia (al Sr. Amela li va impressionar molt la visita que va fer a la cova del Groc), la paleontologia (els fòssils), el clima, les fonts, els barrancs, i per sobre de tot la història de la fundació de la festa del Quinqueni (es fa cada cinc anys) pel pare escolapi Mn. Francisco Ibáñez (1866-1967). En resum va dir que ere un llibre molt complert (exceptuant els fets luctuosos de la Guerra Civil), exposant les danses, processons i altres activitats religioses al voltant de la patrona, la Mare de Déu del Roser. Va acabar la seua exposició amb una frase icònica: “per estimar, cal conèixer”. Això mateix ere el que pretenie el llibre.

L’autor, el Sr, Jordi Sebastià, xivatà d’adopció va insistir en què l’obra ha emocionat a molta gent i cal llegir-lo amb deteniment; també algú va proposar fer-ne un altre sobre biografies de la gent del poble. En el torn de preguntes el conegut músic i escriptor morellà Sr. Julià Pastor va proposar que tots els pobles i aldees dels Ports haurien de tenir el seu llibre històric o de monografies vivencials. L’acte va resultar agradable, molt recordat i sembla que prometedor de cara al futur.

Entre parèntesis volem destacar els fabulosos concerts d’orgue de l’arxiprestal del Festival Internacional de Música de Morella “Ricardo Miravet” homenatjant els tres-cents anys de la recepció de l’orgue Turull, amb un nombrós públic i la participació entre altres músics, de diferents agrupacions musicals morellanes. Els organitzadors i realitzadors es van merèixer un fort aplaudiment.

La segona presentació va ser a Sorita el diumenge 24 a la Casa de la Cultura, precedida pel Sr. Ricard Martí, tractant la seua aportació a la revista Papers dels Ports d’enguany que porte per títol “Els “internacionals” als Ports i al Matarranya” sobre l’acció de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil. Els punts més importants a destacar van ser que no tots eren soldats i militars estrangers que lluitaven a favor de la República, sinó que també hi havie metges, infermeres, periodistes, escriptors… En general es tractave de persones molt joves (d’uns vint a trenta anys) que van ser ensinistrades ací, i entre les agrupacions que es van formar, va predominar l’activitat de la brigada 129. L’origen d’aquests homes eren els països de l’Est, i sobretot de Txecoslovàquia i Jugoslàvia. El comandant d’aquesta brigada ere  el Sr. Mendel Kossoj amb nom de guerra Wacek Komar, obrer metal·lúrgic, comunista polonès que hi va tenir un paper destacat. Van participar primerament en l’acció entre la Sorollera i la carretera de dalt, amb retirada de l’exèrcit republicà, possiblement per cridar l’atenció dels nacionals a passar per allà. Cap a finals de març de 1938 trobem aquesta mateixa brigada defensant amb duresa les posicions de Sant Joaquin de la Menadella i les Refoies, amb considerables baixes, desorientació i cansament dirigint-se després cap a Villores. Al Monegrell i les Toscanes, al terme de Sorita, també en van morir molts que no havien rebut ni armament, ni instrucció. En el sector de Torredarques i la Pobleta s’havie previst fer una triple línia de trinxeres, una pista des de Sorita a la Pobleta com a reraguarda projectada pel major (comandant)  Ferdinand Otto Miksche, i un aeròdrom a Morella; de les tres coses només hi havia dos de les tres línies defensives que van ser pràcticament desfetes per l’aviació nacional, tot el qual va provocar foc amic repetit, desbandades i nombroses desercions entre els republicans. El dia 4 d’abril de 1938 els nacionals entraven a Morella, pràcticament sense lluita.

Sobre les valoracions que fa l’autor indica que va haver constant desunió en el comandament republicà, observant valentia i abandonament de part dels internacionals; així mateix es va constatar la superioritat material dels rebels, i la poca disciplina en el sector republicà amb moral de derrota, malgrat les nombroses campanyes de propaganda. Els supervivents estrangers van ser recompensats política, militar i socialment al tornar als seus països d’origen. Si en la brigada 129 van haver 2.100 persones participants, es calcula que un miler van morir al camp de batalla. Es considera que alguns d’aquests morts podrien ser encara identificats i enterrats dignament.

A continuació es va fer l’acte de presentació del llibre “La Comarca dels Ports” editat per la Universitat Jaume I de Castelló i per la Diputació de Castelló que va anar a càrrec del qui escriu i del Sr. Ernest Querol que va fer una síntesi general de tot el llibre. La meua exposició es va centrar primerament en la metodologia utilitzada que va semblar correcta dins d’una obra ben estructurada, tant a nivell general com en cada un dels vint-i-cinc capítols presentats pels diferents especialistes. Igualment, s’observa una capacitat descriptiva i de síntesi que deixa vore una obra actualitzada en referència a la situació social i cultural de la comarca.

D’altra banda, es troben curtes referències a la població de Sorita, potser perquè altres poblacions són més grans en habitants, més afavorides econòmicament o properes ideològicament. Per exemple, sabem de nombroses restes arqueològiques dins del terme municipal que mai han sigut tractades científicament, si exceptuem el lloc i les pintures rupestres del barranc de les Coves Llongues (2007). En Història Medieval s’oblida i s’ha oblidat repetidament anomenar els castell fronterer musulmà de Sorita integrat dins la població que va tenir un paper important per a controlar l’activitat invasora dels templers aragonesos dissolts oficialment el 1317; així mateix s’ignora la dura controvèrsia entre soritans i Jurats de Morella, els seus senyors, amb una monarquia intransigent (1367) defensora de la noblesa, dels jueus i dels impostos de la gran ciutat.

En l’època contemporània no s’esmenta la Revolució Social d’agost del 36 i només s’indica vergonyosament que “es van matar alguns capellans”. Tampoc s’expliquen les veritables causes del conflicte bèl·lic que tant va ser promogut per uns com per altres. Sobre el tema del turisme es cita només com a lloc d’interès el Santuari de la Balma, quan considerem que els pobles han de ser motiu d’interès turístic (molta gent visite els nostres pobles sense cap orientació), igualment no es tracta l’excursionisme de muntanya i de riu amb finalitats ambientals, paisatgístiques, o industrials i es creen recorreguts inventats. Per tot el qual es considera molt important l’arranjament i la conservació de tots els antics camins. Sobre literatura cal tenir present l’obra religiosa, històrica i teatral dedicada  a la Mare de Déu de la Balma, en part desapareguda en la crema i espoliació de començaments de la Guerra Civil.

Qüestions pendents: es pot arribar a saber realment quan es van formar les nostres poblacions en l’antiguitat? Sempre havíem dit que tenien una estructura ibèrica, altres diuen si posteriorment a la romanització, altres que durant la conquesta i la repoblació… Segonament: el tema religiós; no es tracta de saber si la gent va a missa o no, sinó com conservem aquests edificis artístics i monumentals. Ho dixem caure tot? O esperem que passe algun incident? Tercera qüestió: la política; sense dir qui ho fa més bé o més malament, observem seriosos defectes en el nostre funcionament democràtic: 1)com tractar la manipulació i la mentida informativa? 2)tenim sistemes electorals eficaços? 3)com es tracten els resultats electorals? 4)què fer amb les diferents formes de corrupció presents des de la prehistòria? 5)estem prou ben representats en tots els òrgans de govern? 6)com conjugar economia i política? En el llibre es propose quin ha de ser el futur com a comarca: sabem realment cap on anem? Cal vore que no tot es redueix a solucions polítiques o econòmiques, sinó que cal pensar en la cultura, l’educació, l’art, el coneixement, i en la manera de viure que durant tant temps hem tingut i millorar-la, si és possible.

El llibre constituïx un material imprescindible per a estudiosos i investigadors dels nostres pobles històrica, social, econòmica i culturalment parlant. També per als joves emprenedors de la comarca, i evidentment, per al públic en general que vol conèixer per a saber més. Alguns energúmens encara s’atreveixen a dir que la Història no serveix per a res (perquè no va a favor d’ells), però el millor que podem fer com a ciutadans honrats és conèixer-nos i expressar-nos amb llibertat, tant els que tenen una manera de pensar, com de l’altra, sense ocultacions ni fanatismes. Ens hi va el futur com a poble. Certament, som una comarca despoblada, però bastant rica culturalment, ja que fins i tot de les pedres en traiem (no pans) sinó coneixement. (continuarà)

Post Views: 52