Només

Sentim a parlar sovint als experts i als no tan experts pontificant i dient l’última paraula sobre tot (de omni re scibili). Un dels temes que ixen sempre és que la realitat -el món real- és així o aixà, que no es pot viure fora de la realitat, que cal tocar de peus a terra… La realitat és això, sembla ser la frase que resumeix la cosa.

El que molt sovint no es diu és que a la frase li falta un només. I, d’eixa forma, la frase queda convertida en boca del filòsof de torn en: la realitat només és això.

Podem trobar tantes consideracions com vulgueu però, mentalment heu de saber posar el només allà on toca per arribar a una major comprensió.

La realitat són les dades objectives i els càlculs estadístics, encara que la gent pateixi i es mori de fam i de fàstic.

La realitat és l’esperit i es van construint metafísiques oníriques i espiritualismes desencarnats que no tenen cap altra finalitat que l’alienació i l’esquizofrènia.

La realitat és el món del diner i dels negocis sense advertir mai que hi ha formes de fer diners i negocis que trepitgen i menystenen les normes més elementals de la convivència i la humanitat.

La realitat és la política, que propicia l’abús, la depredació, i, a voltes, la impunitat.

La realitat és el primer món. La realitat és el benestar. La realitat és la nostra forma d’entendre el món.

La realitat és…. un llarg etcètera fet a gust i a mida del consumidor, sense cap més consideració, cap mica de profunditat i sense cap horitzó més enllà de la punta del propi nas.

A sobre, a la realitat se li atribueix la qualitat inexorable de fixesa i invariabilitat. És així i prou. És el que hi ha, és la frase que ha fet més fortuna.

No us ho cregueu…! Si ho canviem hi haurà una altra cosa.

Hi ha altres formes de consideració més amples i profundes, si no estem obsedits o massa capficats en els aspectes parcials. Amb una mica d’esforç es pot disposar de la claror necessària i de la llibertat d’esperit suficient per comprendre que la realitat és moltíssimes més coses. És infinitament variada, és diversa, és multiforme i polièdrica, com ara es diu. A més, la realitat és mutable i, en conseqüència, millorable o empitjorable a partir de la nostra activitat i del nostre poder constructiu o destructiu. La realitat és el que hi ha i el que nosaltres fem i afegim o desfem.