L’ocupació de Morella a finals de maig de 1840 per les tropes lliberals d’Espartero, va significar la fi de la resistència carlista a les poblacions del Maestrat, l’est de Terol i els Ports.

Acabada la guerra, el govern va implementar, a poc a poc, reformes administratives i polítiques amb una notable repressió cap als simpatitzants amb la causa carlista. Això a més de les pèrdues de vides, l’exili i la destrucció d’infraestructures va dificultar la recuperació de la ja malmesa economia de la zona.

Entre 1840 i 1850 la població es va enfrontar a una transformació significativa per poder integrar-se en el nou ordre liberal. La situació social i econòmica estava molt ressentida, en un entorn geogràfic difícil i una climatologia que no ajudava, hiverns freds i estius calorosos. La gent no vivia, sobrevivia. La comarca no solament va ser derrotada, també va quedar adormida.

Quasi dos segles després em motiva la necessitat de saber, en aquell entorn, quines disputes podien sorgir entre els habitants, els forans, els tractants de bestiar i productes varis, artesans i els llauradors. Les situacions extremes van afavorir les desavinences per conflictes de límits de finques, bregues per l’ús de bens comunals, usurpació de terres, ús indegut de les tandes d’aigua per regar o manipulació de sèquies, danys en cultius per intromissió dels ramats de bestiar, robatori d’animals, disputes entre pastors i llauradors, fraus en les pesades o en la qualitat dels productes comercialitzats (vi, oli, gra…), impagats a jornalers, acords de arriendo no respectats, insults, baralles, disputes familiars en qüestions d’herències… i podria afegir un llarg etcètera.

Els casos que li van arribar a l’alcalde del Forcall dins l’any 1845 (abans d’aquesta data no consta cap altra documentació relativa a fets similars) van ser pocs en comparació a la demografia del moment. El poble estava habitat per uns mil sis-cents veïns i sols va haver-hi sis judicis de conciliació. Cal dir que, en l’època, l’alcalde actuava també com a justícia, el que ara entenem per jutge de pau, essent la seua funció la de mediador en conflictes menors a fi de promoure l’avinença entre les parts. La seua autoritat combinava funcions administratives, judicials i policials dins la seua jurisdicció.

Vegem de què van eixos conflictes,

11 de maig. Un tractant de cavalleries, de Fortanete, de nom Lucas Herrero, acompanyat d’un home bo, Joaquín Galindo, denuncia a Agustín Martínez del Forcall, que es presenta al judici amb el seu home bo, Víctor Bordás.

Lucas declara que de tornada al seu poble amb un ramat de sis cavalleries i un jumento (se suposa es refereix a un burro i els altres sis, a matxos o mules, egües o cavalls) es va creuar en passar per sobre un pont estret amb Agustín que anava muntat en una altra cavalleria i no es va aturar. Van topar i un dels animals va caure pont a baix fent-se ferides vàries. No se cita el lloc concret on van passar els fets.

Agustín al·lega que tots els animals que portava Lucas anaven solts. Que el pont era estret i perillós, que no va esperar perquè les bèsties no van fer cap moviment ni intenció de voler passar. Que ell anava a cavall i no tenia intenció de causar cap perjudici, que no tenia cap culpa, que era Lucas qui havia de vigilar als seus animals.

L’alcalde constitucional, José Eyxarch, una vegada ha escoltat a les parts, requereix dels dos homes bons apropen les diferències dels seus representats i els convida a una avenencia amigable. No hi ha acord, i per això dictamina que el forcalla pagarà al tractant una tercera part de les cures que hagi de menester la cavalleria en la seua estada a  la Mata [?]. Tots signen el document de conciliació.

La figura de l’home bo, era molt interessant. Formava part del sistema de justícia tradicional o costumista (consuetudinària) molt arrelat en l’àmbit rural valencià i català; actuava com a testimoni moral, assessor imparcial i conciliador popular, assistint a l’alcalde-jutge en la resolució dels conflictes d’acord el costum, el sentit comú i la moral tradicional del poble. És evident que la seua reputació honesta i honorable i el coneixement de les normes i costums de convivència locals estaven reconegudes i provades per la societat del moment. Solien ser homes majors, amb prestigi, saviesa i considerats sensats. Tot es basava en la confiança col·lectiva i el respecte pels mecanismes tradicionals de resolució de conflictes, molt abans de la professionalització i burocratització del sistema judicial que arribaria després.

Un altre cas, davant el mateix alcalde,

2 de juliol. Domingo Ferrer, espardenyer, al que acompanya com a home bo Francisco Frasno reclama la quantitat de 900 i 10 lliures al seu germà, José Ferrer, també espardenyer, que va amb Francisco Guarch d’home bo. 

Domingo que havia marxat feia temps de la casa familiar, en morir el pare, havia entregat els diners de l’herència legítima que li corresponia, a la mare que es va quedar sols amb la companyia de José, amb la finalitat de què amb aquells diners poguera alimentar-se. Ara amb la mare morta, havia demanat vàries vegades al seu germà el retorn de la part proporcional d’aquests diners. Domingo comptava amb un testimoni, Vicente Guimerá, que donava fe del que s’havia pactat temps enrere.

L’alcalde dictamina que José ha de lliurar a Domingo la meitat de la quantitat reclamada.  No es tractava només de diners, sinó de restituir un vincle trencat, de fer justícia entre germans. La resolució va ser acceptada per les parts.

I un altre, aquest li va tocar la funció de jutge a Guillermo Carbó, regidor i tinent d’alcalde en absència del titular,

15 de desembre. José Lore […] de Mirambel acudeix acompanyat de l’home bo Pedro González per reclamar a Vicente Mestre de Alcañiz que té com a home bo a Agustín Martínez, 1.845 rals de velló que havia pagat en 31 de gener de l’any en curs i no deixar de pagar altres 1.539 que quedaven pendents, per gèneres (peces de roba) que li va comprar a Vall-de-roures i que havia d’entregar a la Fresneda. José va tornar la mercaderia (no especifica el motiu).

Vicente es defensa i argumenta que li va tornar els diners i que així ho té anotat en el llibre de comptes (que sembla, no el mostra). El tinent d’alcalde manifesta que no hi ha prou proves i condemna a Vicente a tornar els diners a José en el termini de tres anys.

No hi ha acord. Però, el mateix dia és dona per tancat. Vicente entrega carta de garantia d’haver rebut el gènere retornat i es compromet a pagar els diners reclamats i no cobrar el pagament pendent.

Altre judici —8 de setembre— ens cita a José Llop que treballava una finca que diu ha heretat d’uns tios i que no té escriptura de propietat; el denuncia Joaquin Gil argumentant que no és seua i que fa més de trenta anys que ningú la treballa…, els homes bons són Joaquín Viñals i Francisco Ferrer, respectivament, i el jutge, Guillermo Pardo, regidor primer. Sentència absolutòria per José. La mateixa que dictamina —5 d’octubre— el tinent d’alcalde Antonio Guardiola, per Bruno Penarrocha acompanyat de Ramon Rambla, al que Eugenio Tintorer de Saragossa amb l’home bo José Sorribes, li reclama 2.772 rals de velló per un subministrament de xocolata, però que no pot demostrar, manifestant Bruno no saber de que li parlen.

També hi ha un conflicte —27 d’octubre— entre dos germans del Forcall, Esteban i Francisco, en el que es manifesta que aquest últim s’ha quedat tots els diners i béns materials que ha deixat el seu pare Ramón Mampel, en morir. Com a homes bons es presenten José Selma i Vicente Beltran. En aquest cas hi ha dos testimonis: Víctor Eyxarch i Ramon Beltrán en favor d’Esteban. La sentència de l’alcalde, com no podia ser una altra, el condemna, a Francisco, a fer les particions correctament i a pagar a mitges les despeses que es pogueren derivar.

Com veiem tots els casos poden ser similars als que tenim avui en dia, res de nou sota la capa del cel i la llum del sol. Poques diferències, el fons de les qüestions és el mateix.

Servisca aquest article d’homenatge i reconeixement a tots aquells alcaldes, regidors i homes bons; tots ells, homes justos i senzills, que sense formació jurídica van saber exercir la difícil labor d’administrar justícia mantenint l’harmonia entre veïns. Amb la seua honestedat, la seua experiència de vida i sentit comú van saber escoltar, entendre i decidir, fent possible la resolució de conflictes

Font: AMF-Arxiu Municipal del Forcall

Post Views: 93