Fadrines

El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana

Raquel Ferrero i Clara Colomina

Aquest llibre és el resultat d’un treball d’investigació de camp que ens presenta una figura humana, la fadrina, que en el nostre passat recent era singularitzada i no sempre en positiu. Una figura que era adoptada per unes dones de grat o per força, i que en tots dos casos, representava una degradació, encara major de les dones, en la societat patriarcal en què ens trobem.

L’objectiu general del treball és el de -com afirmen les seues autores- “explorar la condició de ser fadrina, el procés de no casar-se (…) a fi de visibilitzar altres feminitats no necessàriament vinculades al matrimoni, a la criança i a la cura (…) hem tractat de qüestionar la marginació a la qual han estat abocades les fadrines”.

“El llibre consta de dos grans blocs que poden ser llegits de manera independent. El primer està dedicat a la fadrinesa pròpiament i als resultats de la recerca (…)” On trobem una introducció on es reflexiona sobre la importància de se li donava al matrimoni; un segon apartat on llegim una reflexió sobre les normes socials, els desviaments i els càstigs; i, finalment, “la fadrinesa femenina” on són categoritzades en cinc tipus les fadrines, “Esta serà per a la vellea”, “Ben menjada i ben guardada”, “Bèstia solta”, “No me venia mai bé”, “Una sagala que no arriba a cap puesto”, tot emprant expressions extretes de les entrevistes.

“El segon bloc tracta el marc contextual, formal i metodològic del treball.”

Hi podem destacar unes reflexions que les autores comparteixen sobre les “Alegries i les misèries del treball de camp”: un apartat on exposen una mena de penediment per haver encetat el treball des del marc mental patriarcal, tot “demanant explicacions” a les fadrines pel seu estat civil. Com si fóra una condició que calguera explicar, perquè, en definitiva, se n’eixia de la norma (patriarcal).

També hi ha una altra reflexió interessant sobre l’anonimat de les fonts, una prescripció metodològica que han volgut saltar-se, les autores del treball, perquè, diuen “Eixe acte de construir anonimat contradiria, precisament, la nostra voluntat de visibilitzar i reivindicar les seues experiències.”

El camp de treball és les comarques del nord del País Valencia, hi ha dones entrevistades a Benassal, a Vilafranca, a Ares, a Atzeneta, a Albocàsser, a Catí i a l’Alcora.

Entre les fadrines, que socialment són considerades inferiors a les casades, finalment, hi trobem un ventall que va del penediment per una soledat imposada a una fadrinesa, volguda i desitjada. Una fadrinesa que podia ser considerada com a transgressora de l’ordre socialment imposat, perquè demostrava que es pot viure fora de la institució matrimonial. Una fadrinesa que havia de ser enderrocada des de la societat patriarcal i que era objecte de denigració, de burles, de menysteniment, d’infantilització.