Revista de l’Institut d’Estudis Eivissencs

Número 67, any 2020, juny

Aquesta revista ens presenta deu articles de temàtica variada centrats a les Pitiüses.

Comencen amb una aproximació a la situació dels espais naturals de l’illa, “Evolució de la superfície protegida dels espais naturals de les illes Pitiüses”, a càrrec dels professors Laura del Valle Villalonga, Ivan Murray Mas i Guillem X Pons.

El segon article, d’història de la llengua ens presenta “La toponímia pitiüsa com a exemple dels canvis lingüístics a l’Edat Mitjana, on Enric Ribes i Marí ens presenta el període de canvi de llengua del català pel llatí i alguns dels processos fonètics, ortogràfics, morfològics que formen part del procés.

El tercer article ens presenta un fet històric, “El salvament de la pollacra goleta Reine des Anges (1883)”, on David Ribas i Ribas ens explica l’existència de la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, les seues funcions, les implicacions en aquests esdeveniments de les relacions internacionals i dels jocs diplomàtics centrats en tot el que va rodejar aquest vaixell i el seu capità.

Marià Mayans i Marí, en el seu article “Josep Vilanova i Puigbó i l’arquitectura popular eivissenc a l’inici dels anys setanta” ens presenta el paper d’aquest arquitecte català en la posada en valor d’aquesta arquitectura a través del seu estadi i de les exposicions que en va fer.

Un altre article, de caire etnològic, és “El tornall: institució civil juridicoconsuetudinària, patró superficiari tradicional de caràcter agrari i mesura històrica immemorial pròpia de les Pitiüses”, on Ángel Custodio Navarro Sánchez ens presenta el tornall, una mesura de superfície típica del país, les seues implicacions en el Dret tradicional, la seua relació amb d’altres mesures com la quarterada mallorquina, entre d’altre, i el seu menysteniment per part de les autoritats governamentals com a símbol d’identitat pitiús.

Guillem López Casanovas i Miquel Àngel Casanovas Camps, en “Menorca i Eivissa: miralls trencats?”, analitzen les raons d’un desenvolupament i d’unes repercussions dissemblants i paral·leles segons els àmbits.

Bernat Joan i Marí analitza, en “El català a Eivissa: residualització inevitable?”, la situació de la llengua en aquesta illa i les possibilitats i els camins per evitar-ne la desaparició.

Maurici Cuesta i Labèrnia fa una memòria comentada dels actes del XLIV Curs Eivissenc de cultura en l’article “Una contribució al sector primari pitiús”. Finalment, Josep Antoni Prats Serra fa memòria de determinades activitats culturals, botàniques i etnològiques realitzades al llarg de la història del Grup de Coneixement del Medi.

Post Views: 55