Durant l’any 2025, he tingut el plaer de dirigir el projecte Dones medievals a la comarca dels. Amb el suport del Centre d’Estudis dels Ports i amb el finançament aportat per la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Generalitat de Catalunya en el marc de la convocatòria d’Ajuts a la Recerca Creu Casas Sicart 2025, aquest projecte ha servit per desenvolupar una investigació sobre la trajectòria de cinc dones que visqueren a la comarca dels Ports durant la Baixa Edat Mitjana. La proposta d’estudi s’insereix en els debats historiogràfics més actuals, on la història de les dones ha assolit una posició hegemònica. Més enllà de l’àmbit acadèmic, s’ha volgut donar una àmplia difusió a la recerca amb la finalitat d’aproximar al gran públic la feina que es fa a les universitats i, sobretot, de divulgar l’itinerari vital de figures gens conegudes del passat medieval de la comarca.

El plantejament de la investigació ha partit d’una mancança estructural en la historiografia. S’acaba de dir que la història de les dones gaudeix d’una salut molt vigorosa, però la vitalitat no arriba a tots els àmbits de la mateixa manera. Fins ara, s’han desenvolupat de manera molt encertada les investigacions sobre les dones de la reialesa, la noblesa i els àmbits urbans –burgeses i artesanes–, amb aportacions que han aconseguit modificar la visió que es tenia de les dones a l’Edat Mitjana. Tanmateix, no ha passat el mateix amb les dones que visqueren als espais rurals. Foren llauradores o no, no han suscitat la mateixa atenció que sí han tingut la resta i això ens impossibilita conèixer la caracterització de la meitat de la població rural. En aquest panorama, l’objectiu del projecte ha estat clar des de l’inici: es volia posar rostre a dones que visqueren a un món netament rural com era la comarca dels Ports durant la Baixa Edat Mitjana.

Per fer-ho, es va seguir un mètode que tingué un cert èxit a la fi del segle XX i que s’ha vist arraconat en els últims anys. Es tracta de la prosopografia, que consisteix a estudiar l’itinerari vital d’una persona o d’un conjunt de membres d’una mateixa família, analitzar el seu comportament en relació amb els paràmetres propis de la seua època i determinar en quin grau complia amb el model que era general en el seu temps. Aquest sistema de treball, que no és pròpiament el de la biografia, permet veure de primera mà a la persona, les seues actuacions i també les característiques bàsiques del món que li tocà viure. Per això, és especialment útil per estudiar a les dones de l’Edat Mitjana, sobretot, a les de les zones rurals, perquè ofereix la possibilitat de posar-los nom i cognoms, d’ubicar-les en l’espai i el temps, d’enquadrar-les en el seu hàbitat quotidià i de veure-les interactuar de manera directa amb la resta de persones que es creuaren en la seua singladura vital.

Escollit el marc conceptual i metodològic, calia elegir les dones que anaven a ser objecte d’estudi i, per sort, l’elecció no fou senzilla perquè els arxius de la comarca dels Ports arreceren bona cosa de documentació. La intenció era mostrar la diversitat social, política i econòmica que hi havia a la regió en la Baixa Edat Mitjana i, per això, les protagonistes escollides pertanyeren a diferents estrats socials. Les seleccionades foren: Astruga, la dona d’un ferrer de Morella que fou una de les primeres persones contagiades de pesta l’estiu de 1348; Beatriu de Vinatea, una dona de la noblesa pertanyent a un dels llinatges més insignes de la comarca i senyora de la Todolella a la fi del segle XIV; Maria Merlès, una dona nascuda a Mirambell i casada a Vilafranca amb un dels personatges més rics dels Ports que, precisament, prengué protagonisme després de la mort del seu marit en 1404; Magdalena, una veïna d’Olocau que coneixem gràcies a la pallissa que li propinaren en 1418 altres tres veïnes del dit lloc i al procés judicial que s’inicià després; i Ortina, una llauradora de Villores que, en absència d’una figura masculina de referència a casa, esdevingué la titular d’un patrimoni agrari en 1461 i participà en els torns de defensa que s’organitzaren al poble en 1463 en el context de la guerra civil catalana.

D’aquesta manera, s’ha pogut observar el comportament de dones que visqueren en diferents àmbits, que tingueren diferents oficis i que conegueren situacions molt diverses a causa de la seua riquesa, la seua posició social i les seues circumstàncies familiars. I aquesta mateixa diversitat ha permès també escometre diferents tipus d’actuacions. Abans que res, es desenvolupà una primera fase d’investigació que consistí a buidar diferents registres documentals en els arxius de la comarca i a transcriure les més de setanta escriptures trobades d’aquestes cinc dones amb l’ajuda de dos estudiants del Grau en Història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Feta la recerca, es posaren en marxa diverses actuacions que tingueren com a objectiu donar a conèixer la singladura vital de les nostres protagonistes entre el gran públic.

Com ja és sabut, s’han realitzat conferències i entrevistes als mitjans de comunicació locals i comarcals. S’ha escrit un article per a Papers dels Ports que veurà la llum en el pròximament. S’ha confegit també una exposició amb il·lustracions de Verònica Vallés Vilar –acompanyada d’uns fullets explicatius– que serà exhibida pels pobles de la comarca pròximament i que està a disposició de tothom qui vullga demanar-la. De fet, el dia 11 d’abril, a les 18:30h, se’n fa la presentació a la Todolella, acompanyada d’una conferència sobre Beatriu de Vinatea. Finalment, juntament amb Raül Guardiola Fígols i Jordi Marín i Monfort hem elaborat una guia didàctica enfocada al 2n curs de l’Educació Secundària Obligatòria, que es pot descarregar de manera gratuïta en la web del Centre d’Estudis dels Ports (https://www.cedelsports.cat/wp-content/uploads/Dones-medievals-a-la-comarca-dels-Ports.pdf) i que també es pot visualitzar a través del Codi QR que apareix en aquest mateix article. La guia didàctica és el producte estrella de totes les actuacions que s’han dut a terme. I li poso aquest qualificatiu perquè està adreçada als i a les joves que són el futur de la comarca i que han d’implementar els canvis que exigeixen els nous temps en les relacions de gènere. Amb aquest material, se’ls ha volgut aportar una visió alternativa del paper de la dona en el món rural medieval i s’ha intentat trencar amb els estereotips que hi ha sobre les figures femenines d’aquest període. La intenció última ha estat que les persones més joves tinguen criteris a partir dels quals fer una crítica constructiva del món que els ha tocat viure i que, amb això, puguen articular respostes als reptes que els planteja el futur. La tasca serà feixuga, però si les generacions venidores són conscients de la importància històrica de personatges fins ara silenciats com Astruga, Beatriu, Maria, Magdalena i Ortina l’esforç haurà pagat la pena.

Post Views: 69