La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics

Banyoles, 23 i 24 de novembre de 2018

Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Núm. 10

Les comunicacions i ponències són estructurades en tres àmbits temàtics:

  1. La construcció de les personalitats territorials
  2. Ordenar (i administrar) el territori, canviar la societat
  3. Identitats territorials i representacions polítiques: societat i cultura

Presentació. L’XI Congrés de la CCPEC: complexitats, fronteres i identitats

per Ignasi Cuadros Vila i Oriol Fort Marrugat

Conferència inaugural: Governar el territori en temps de complexitat

              per Quim Brugué Torruella

Conferència de cloenda: Territoris i comarques dels Països Catalans

              per Vicenç M. Rosselló i Verger

Ponències i comunicacions de l’àmbit 1

Ponència Identitat local i legalitat administrativa o el joc del gat i la rata. Per Jesús Burgueño

Ponència Ciutat i país: la dualitat en l’articulació territorial i construcció de Catalunya. Per Mita Castanyer, Javier Martín-Uceda

Relatoria de les comunicacions

Ignasi Mangue Alférez: La construcció de les personalitats territorials

Comunicacions:

Ramon Arnabat: La vegueria del Penedés: història i lluita

Josep Campmany Guillot: els cas de Botigues de Sitges: una irregularitat d’origen històric

Joan-Ramon González Pérez i Maria José Atienza Averós: les diverses duanes d’una frontera: eth Pònt de Rei (Val d’Aran)

Òscar Jané Fronteres autonòmiques i fronteres d’estat. Una comparativa dels usos polítics i de les realitats socials dels darrers quaranta anys

Ángel Custodio Navarro Sánchez Formentera, o l’assoliment del màxim estatus possible com a territori i poder públic a les Balears i a l’Estat espanyol

Ramón Santonja Alarcón la identitat al sud del territori valencià

Jordi Serra i Massansalvador El Montserratí: velles comarques noves

Rosa Serra Rotés Colònies agrícoles a Catalunya. Urbanització de l’espai rural

Ponències i comunicacions de l’àmbit 2

Ponència El marc jurídic i institucional de l’organització territorial de Catalunya: evolució, limitacions i perspectives de futur. Per Vicenç Aguado i Cudolà

Ponència El debat polític sobre l’ordenació territorial i turística a les Illes Balears. Per Macià Blázquez-Salom

Relatoria de les comunicacions

Ignasi Cuadors Vila Ordenar (i administrar) el territori, canviar la societat

Comunicacions:

David Cao Costoya Osonoa en el segle del moviment. Les elits vigatanes davant l’arribada del ferrocarril

Antoni Llagostera Fernández Relacions frontereres dels municipis gironins i les comunes franceses

M. Jesús Llavero El tren que no va arribar a la conca minera de Mequinensa

Lluís Obiols Perearna, Daniel Fité Erill i Josep Porredon Feliu infraestructures, comunicacions i noves capitalitats. La Seu d’Urgell i la creació del a província de Lleida

Antoni Pol i Solé El fet federal, equilibrador territorial. El cas andorrà

Josep Reguant Súria, 1869

Genís Riba Sanmartí i Carles Riba Romeva Administrar el territori pròxim com a font de recursos

Ponències i comunicacions de l’àmbit 3

Ponència Creure’s la frontera: identitat en territoris limítrofs. Per Ramon Sistac i Vicén

Ponència Catalunya i Espanya: territori, identitat i política. Metàfores utilitzades en el procés d’independència. Per Arantxa Capdevila Gómez

Relatoria de les comunicacions

Erola Simon Lleixà identitats territorials i representacions polítiques: societat i cultura

Comunicacions:

Victòria Almuni Un exemple de col·laboració territorial en projectes culturals. El col·lectiu Itineraris en terres de cruïlla

Jordi Galofré El pes de l’estany de Banyoles en la representació de la comarca del Pla de l’Estany

Joan-Ramon González Pérez L’emblemàtic Turó de la Seu Vella de Lleida, el gran referent d’una contrada

Josep M Nadal, Pilar Monreal, Santiago Perera, Francesc Feliu i Annabel Gràcia La llengua primordial: realitat so supervivència?

Ángel Custodio Navarro Sánchez El Carxe, territori i minoria catalanoparlant a la Regió de Múrcia o la perifèria de les perifèries

ConclusionsAssaig de cloenda Per Jaume Mascaró Pons