Manifest per l’escola rural
Dimarts 26 de maig, al Forcall, es van reunir tot de famílies de la comarca convocades per l’assemblea d’associacions de famílies d’alumnes dels Ports. El motiu de la trobada no era cap altre que mostrar el seu suport a la vaga indefinida que està duent a terme el col·lectiu docent alhora que deixar clar que en la defensa de l’escola rural la comarca està unida.

Reproduïm ací el manofest que es va llegir.
Famílies, alumnat, docents i veïnat dels Ports:
Hui, com a assemblea conjunta de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFAs) de la comarca, i en nom d’una terra que coneix molt bé què significa resistir, alcem la veu per donar suport a l’educació pública del País Valencià, que des de l’11 de maig manté en vaga indefinida als equips docents: dies de lluita, dignitat i compromís amb el dret de l’educació.
Ho fem des d’una comarca de pobles menuts, dispersos i allunyats dels grans centres de decisió, però plens de vida, de dignitat i de gent que es nega a abandonar el territori. Als Ports sabem què significa perdre serveis públics. Sabem què significa veure marxar famílies perquè cada vegada és més difícil viure i criar ací. I sabem, sobretot, una cosa essencial: sense educació pública no hi ha futur pel món rural.
Per això avui no defensem només unes reivindicacions laborals dels docents. Defensem el dret dels nostres pobles a continuar vius, a tenir serveis de qualitat i a mantindre les nostres senyes d’identitat. Perquè cada escola oberta a qualsevol poble de la nostra comarca és una victòria contra el despoblament. Cada aula oberta és una família que pot quedar-se. Cada docent que arriba és una oportunitat de futur. Cada servei públic que es manté és una aposta per la vida en el món rural.
L’escola pública, com ens recorda Luis Miguel Campos, és “moltes vegades la primera porta oberta per a qui ha nascut amb totes les portes tancades”. I ací, a la comarca dels Ports, sabem molt bé el que significa que eixes portes existisquen i estiguen obertes: portes que no només parlen del present i del futur dels nostres infants, sinó també del futur de la pròpia vida a la comarca.
És responsabilitat de la Conselleria d’Educació vetlar pels drets de la infància, obrir si cal i mantindre obertes totes les portes necessàries per a assegurar que tots els xiquets, xiquetes i adolescents, visquen on visquen, tinguen oportunitats reals de futur. No una porta, sinó totes les que facen falta per garantir el seu present i, sobretot, el seu futur. La funció d’una administració educativa no és decidir si un centre es manté o es tanca segons ràtios fredes i desconnectades de la realitat. És fer possibles oportunitats d’aprendre i créixer amb dignitat: sense aules sense mestre perquè no s’agilitza una substitució, sense centres marcats com a “difícil cobertura”, sense traves a la nostra llengua, sense burocràcia que ofega la tasca docent, i sense reduir oportunitats formatives com la Formació Professional, que per a molts joves és una porta essencial cap al futur.
Des de les famílies dels Ports volem dir clarament que estem ací i que sempre estarem al costat de la defensa dels drets dels infants, estiguen on estiguen. Perquè sabem què és lluitar perquè una escola no tanque, perquè un centre mantinga especialistes o perquè no es perda un cicle formatiu. Ací sabem també què és rebre decisions de Conselleria preses sense escoltar el territori: canvis anunciats sense diàleg, mesures aplicades sense tindre en compte el desenvolupament dels infants, les infraestructures dels centres, ni l’impacte en els serveis existents com ha passat en les Unitats de Conciliació Familiar.
Als Ports contem amb aquestos serveis, espais pensats, preparats i creats específicament per atendre, acompanyar i educar la primera etapa d’infantil ( 0-3). Un model que ha demostrat durant anys que és imprescindible per a la comarca, la conciliació de les famílies i l’educació pública accesible inclòs el primer any de vida. Tenim professionals formades i compromeses. Tenim espais adaptats a les necessitats del 0-3. Tenim recursos, materials i infraestructures preparades exclusivament per als més menuts. I, sobretot, tenim un model educatiu que entén que criar als pobles ha de ser possible.
Sabem què és sentir la manca d’escolta, de cura, de respecte i de responsabilitat cap a les necessitats reals de la infància i del món rural. Per això hui diem prou. Prou de convertir a les nostres criatures i les seues necessitats en números (ràtios). Prou de plantilles insuficients. Prou de burocràcia que desconnecta l’escola de la seua funció educativa. Prou de decisions que ignoren la realitat dels pobles menuts. Els centres educatius rurals no són una excepció: són una peça clau per a la igualtat d’oportunitats. Són espais d’arrelament, de cohesió social i de futur. I per això les Unitats de Conciliació Familiar (UCF), el manteniment dels batxillerats i
una Formació Professional forta i diversa són imprescindibles. Són portes que permeten viure que en faciliten, que no en fan veure obligats a marxar del territori.
Perquè defensar aquestes portes és defensar la vida als pobles. I per això també diem clarament que volem una educació pública viva, digna i de qualitat des de la muntanya fins a la mar. Una escola que no expulse, sinó que aculla. Una escola que no limite, sinó que obri camins. Una escola amb totes les portes obertes que la infància i l’adolescència es mereix.
Aquest manifest és també una crida a tota la societat. Les mobilitzacions d’aquests dies han demostrat que la defensa de l’educació pública és una lluita col·lectiva. Quan la comunitat educativa camina unida, la seua veu es fa forta i impossible d’ignorar. Perquè el poble salva el poble. I perquè l’escola pública no es defensa sola.
Com deia Vicent Andrés Estellés: “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.” I eixe dia també és avui.
Perquè ens hem alçat per defensar el nostre alumnat, els nostres pobles i el dret a quedar-nos a la nostra terra. Ja que educar no és sobreviure en precarietat: educar és obrir portes a la vida.
Visca l’educació pública, de qualitat i en valencià!
Visquen les UCF dels Ports!
Visquen els pobles de l’interior!
I visca la dignitat de la comarca dels Ports!

Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.