A Mn. Josep Àngel Pitarch

anterior Rector de Sorita i de la Balma.

Continuem (han passat tres mesos) amb els resums de les activitats d’aquest estiu passat des del nostre punt de vista personal. No fa gaires anys no es feien presentacions de llibres i revistes. Ara s’han recuperat amb la intenció de conèixer els autors i interessar-se pels continguts del llibre (un acte cultural més que tenim). De fet, presentar un llibre o revista signifique centrar-se en els aspectes més importants que hi apareixen, com ha sigut el procedir en l’elaboració del llibre, els objectius o utilitats que li hem donat i remarcar algun aspecte concret que pot tenir interès.

El llibre que ens faltave ere el de la presentació del divendres 29 d’agost a la rehabilitada “sala de les danses” de la Balma. El seu títol és “La Balma. Guia històrica i cultural” del qui és autor el qui ara escriu, amb fotografies de Miquel Àngel Troncho. A la presidència de la taula hi havie el Sr. Alcalde de Sorita, l’autor, el fotògraf esmentat, el Sr. Ernest Querol vicepresident del Centre d’Estudis dels Ports i el Sr. Ricard Martí que va fer la introducció amb una notable assistència de públic forani i local.

Primerament va prendre la paraula el Sr. Alcalde de Sorita, Pere Milian Ferrer que va agrair la faena feta pels autors i la Diputació de Castelló, editora del llibre. El Sr. Ernest Querol va incidir en els agraïments i va presentar la idea de fer una nova Guia de la Balma més il·lustrativa (amb fotografies) i no tan descriptiva com aquesta que ara es presentave. El Sr. Ricard Martí, sorità d’adopció, va introduir l’obra i l’autor; de l’obra va dir que tractave temes nous i antics i que per a fer-los va caldre utilitzar documentació publicada o escrita fins a l’actualitat. Proposà que una de les causes de l’interès pel santuari eren els exorcismes que s’hi feien i que possiblement tinguessin relació amb el culte a Santa Maria Magdalena dins la Sainte Baume de Marsella. Exposà també que durant el segle XX hi hagueren moltes publicacions tant a favor com en contra sobre el tema dels malignes. Sobre l’autor indicà que disposa de documents escrits familiars, però ha fet noves aportacions com per exemple la geografia del lloc, la Guerra Civil del 36, les Novenes, les obres teatrals, la festa de 1893 i el recull d’obres referents a la Balma. Finalment recomanà comprar el llibre, llegir-lo amb atenció i visitar sempre que es pugue aquest enigmàtic lloc situat a l’extrem Nord del País Valencià.                                                            

El fotògraf morellà Miquel Àngel Troncho en el seu parlament va exposar estar complagut amb la participació i col·laboració amb l’autor i el llibre, que començà a partir d’un guió que se li va oferir, però que de fet, ja disposave d’una bona acumulació de fotos i només va caldre afegir-ne unes quantes més. Va dir també que la fotografia es pot considerar com un art (representació de la bellesa amb imatges fixes), però també com una forma d’energia que ens pot transportar al passat i al futur.

L’autor va dividir la seua exposició en tres parts diferenciades: la primera sobre aspectes un poc desconeguts de la Balma, la segona referent als orígens i justificació del llibre, i en tercer lloc va tractar el tema dels malignes o endimoniats. Sobre el primer punt va exposar que la Balma està formada per dos grans coves d’origen terciari que es van produir per erosió i que originàriament es feien servir com a refugis per als bestiars, però és de suposar que lloc tan idíl·lic tingué possiblement dedicació religiosa amb pintures rupestres. Un altre origen força evident de la Balma com a santuari podrie ser la devoció a Santa Maria Magdalena que es va portar des de Marsella, lloc de peregrinació important. En temps de la conquesta (1232) es produí el descobriment o aparició de la imatge de la Mare de Déu de la Balma, i a partir de llavors el culte es dedicà a les dos Maries: Santa Maria Magdalena i Santa Maria de la Balma. Els tres moments més conflictius al santuari van ser, primer durant la Guerra de la Independència (1808) en què la Mare de Déu va ser traslladada al poble; també durant la segona desamortització (1855) en què les propietats de la Balma van ser venudes a particulars que després la tornarien a l’església i al poble, i en tercer lloc durant l’agost del 1936 que es va cremar la imatge i el retaule. Actualment la Balma ha sigut remodelada i gaudeix de còmodes habitacions i d’un modern restaurant.

Sobre el llibre que s’ha editat s’ha de dir que ja anteriorment s’havie intentat fer una guia ni que fos turística, però la idea (per qüestions econòmiques) no va reeixir. També vaig entendre que qui posseïa més documentació era jo mateix, i per tant, de cap manera podia defugir l’oferiment d’escriure-la. D’altra banda cal considerar que una guia no requereix la profunditat intel·lectual que cal per a fer un llibre on cal preguntar-se per les causes im els orígens de tot, i potser hauria de ser només descriptiva, però de totes formes en alguns aspectes s’ha volgut anar a fons, per exemple la Guerra Civil o els malignes, i en aquest sentit s’han incorporat notes a peu de pàgina i s’hi han inclòs elements innovadors com la geografia de l’entorn, els anys de la construcció dels edificis, les tres parts de l’ermita, la Creu Coberta, les obres teatrals, els goigs, i el conjunt d’escrits sobre el santuari. Es va voler un llibre de tamany gran, amb unes tapes dures que no van poder ser (per a donar-li més consistència), i on les fotografies acompanyessin el text per entendre’l millor. Els objectius d’aquesta obra no van ser altres que conèixer i actualitzar un poc més la Balma, i amb les excel·lents fotografies tenir-ne un bon record. El llibre s’ha volgut dedicar a Mn. Ramon Ejarque que va escriure la darrera història fa noranta anys, el 1934, mort el 1936.

El tema dels malignes de la Balma és certament controvertit i de difícil comprensió. Considerem que les caspolines (de Casp i altres poblacions del Baix Aragó) no eren bruixes com s’ha dit, sinó “curanderes” que acompanyaven els malalts fins a l’ermita on es feien els exorcismes. L’església de Tortosa ja fee temps que volie suprimir aquesta activitat supersticiosa, però la veritat ere  que donave bons rendiments econòmics a les caspolines i al santuari per mà del seu majoral que guardave la caixa de les tres claus en possessió del mateix majoral o administrador, del capellà i de l’alcalde, allà ere on es dipositaven i es treien els diners per construir i arreglar el santuari, així com pagar la festa del setembre, sabent que no s’obtenien quantitats desmesurades. Qui primer ho va criticar va ser el polític socialista Sr. Alardo Prats (1903-1984) per mitjà d’un llibre que va escriure l’any 1929: “Tres días con los endemoniados” on exposà amb detall, però amb molta ironia i invencions els esdeveniments de la festa de la Balma; cinc anys després Mn. Ramon Ejarque, sorità i canonge de la seu de Tortosa li va respondre al final de la seua “Historia de Ntra. Sra. de la Balma” dient que allà només hi anaven malalts físics o psíquics, i que tot i que existeix la possessió diabòlica allà només hi aplegaven malalts lleus. I encara el Sr. Àlvar Monferrer en la seua obra de l’any 1997 “Els endimoniats de la Balma” en fa una classificació entre histèria, psicopatia, esquizofrènia i mal d’ull.

Preguntant-nos un poc sobre l’origen del mal a la humanitat hem de considerar una multiplicitat de factors, entre ells i sobretot, els psicològics i mediambientals tal i com planteja el Dr. Sigmund Freud (1856-1939) quan en la seua teoria de la personalitat propose l’allò com un element desconegut, fosc i amagat identificat com el fons biològic (la subjectivitat) i a la vegada l’instint de thanatos, és a dir el desig de mort i de destrucció oposat a eros, l’amor o l’instint d’autoconservació, i d’estar bé amb els demés, que el considerem superior, perquè sinó no quedarie cap persona damunt la Terra. Per això és millor tenir paciència i intentar buscar l’equilibri, o el terme mig tan difícil de trobar. També és cert que les persones abans, davant d’algunes malalties físiques i psicològiques tenien serioses dificultats per a tractar-les i per això recorrien a poders sobrenaturals. L’any 1940 es van acabar els exorcismes quan un guàrdia civil es va posar davant la porta negant l’entrada a caspolines i malalts, segurament incitat pel mateix bisbat de Tortosa. Per acabar la presentació del llibre, es va recomanar adquirir-lo, llegir-lo pausadament i visitar sempre que es pugue el santuari, sobretot per la pau i tranquil·litat que inspira. Les festes del setembre d’enguany van resultar esplèndides per la participació de la gent del poble en totes les activitats, i sobretot per la presència extraordinària, però propera, del Sr. Bisbe de Tortosa i de la Sra. Presidenta de la Diputació de Castelló als quals es va fer entrega d’un exemplar del nou llibre de la Balma.

Post Views: 29