Si hi ha una cosa que als humans ens apassiona més que discutir, és posar etiquetes. No en tenim prou amb dividir-nos per països, ideologies o gustos musicals; també necessitem una manera de mirar-nos amb desconfiança només pel fet d’haver nascut uns anys abans o després. Així han sorgit aquestes categories tan pomposes com «Baby Boomers», «Generació X», «Mil·lennials», «Centennials» i ara els «Alpha». Sona com un catàleg de detergents, però en realitat és l’intent més recent d’explicar la història del món… en intervals de vint anys.

Uns que treballaven sense fer soroll. «Els silenciosos» que ara tenen entre 80, més o menys, i més anys. A aquests els va tocar la pitjor part: alguna guerra i les conseqüents postguerres, fam i reconstrucció. Són discrets i reservats, estoics sí, però també els que van aixecar tot allò que les altres generacions després gaudirem i si no vigilem, destrossarem. En realitat, el seu silenci és més per cansament que per impotència i caràcter, malauradament se’ls té poc en compte. Quan no hi siguen entre natros tobarem a faltar la seua sabiduria extreta de la vida.

Més tard, sembla ser, els hem succeït la generació de l’optimisme… I de les hipoteques. Els Baby Boomers que estem entre els 61 i 79 anys. Vam néixer quan el món va respirar després de la segona guerra mundial. La gent tornava a tenir fills, feines i televisors. Tot era progrés, estabilitat, habitatge propi i cotxes utilitaris. Avui, molts Boomers som vistos com els dolents de la pel·lícula: «Vau destruir el planeta, vau apujar el preu dels pisos i voteu fatal!». Però en el seu moment representàvem els rebels del rock i els hippies de l’amor lliure. Moral de la història: el temps et converteix en allò que criticaves. La informàtica ens va agafar amb el peu canviat, estem off side, o el que és el mateix, fora de lloc, som analfabets analògics de tots aquells sistemes electrònics que maneguen variables contínues, que a penes ens atrevim a teclejar el nostre personal computer; l’ordinador personal que la majoria sols el fem servir com a màquina d’escriure… i poca cosa més, i patim molt quan estem on line, quan ens connectem a una cosa que no entenem ben bé que és… li diuen xarxa de dades.

Ah! Van sorgir els escèptics que sobreviuen a tot i que volten entre els 45 i 60 anys. La generació X és com aquell germà del mig de qui ningú no se’n recorda. No tenen ni una gran guerra ni una revolució tecnològica pròpia. Són els fills dels divorcis, dels canals de TV, la tele… per cable, internet o si es vol dir d’altra manera, la xarxa de computadores interconnectades mundialment per posar a l’abast de tothom informacions de tota mena, i dels primers videojocs. Van aprendre a ser independents i autosuficients, una mica cínics i experts a fingir que tot va bé mentre el món s’ensorra. En la seua defensa: ho van aprendre veient la televisió. Van començar a creure en el que diuen les pàgines web, que no és altra cosa que un sistema per obtenir informació a través d’internet, a vegades no correcta i d’altres interessada i manipulada per oligarquies i poders fàctics.

I els culpables de tot. Els Mil·lennials o Generació Y, jovenets entre 29 i 44 anys. Els eterns adolescents socials. Els hem fet creure que si estudiaven i treballaven de valent, tindrien èxit… i s’han trobat amb crisis econòmiques, sous miserables i lloguers impossibles. Tot i això, són optimistes, creatius i addictes al wifi, eixa tecnologia que ens permet connectar diferents aparells electrònics a través d’unes ones invisibles que viatgen per l’espai. Els acusen de ser fràgils, perquè no lluiten prou per allò que les generacions prèvies lluitaven, i s´acomoden, no volen embolics. Els Mil·lennials no han destruït l’estat del benestar: simplement prefereixen pagar netflix, una servei de streaming, és a dir, imatges que s’envia d’un lloc i es rep en un altre al mateix temps,abans que una hipoteca. La culpa no es seua.

Per acabar-ho d’adobar ara ens toca conviure amb uns innocents de 12 a 28 anys. Els Centennials o Z fills de l’algoritme, no us espanteu, volen dir que és un conjunt d’instruccions per resoldre o fer una faena. Van néixer connectats i van créixer actualitzant apps, eixes aplicacions que tenim tots als mòbils, abans de saber multiplicar. Són inclusius, ecològics i, paradoxalment, ansiosos i sobre informats. Per a ells, la frontera entre la vida real i la digital és tan difusa que probablement els seus millors amics seran bots, als robots ara els nomenen d’aquesta manera. Actuen com influencer, eixos a vegades perillosos que pretenen influir sobre els altres fent servir les xarxes socials, es comuniquen amb memes, així li diuen ara a les imatges i textos, pensen en 4K, i en la tablet … de com es veu de bé la tele, i es deprimeixen en HD, un sistema per veure millor les imatges i el so, i bajanades semblants. Però tenen consciència social i almenys saben com canviar el món… o almenys un hashtag, qualsevol símbol clau que és fàcil de clicar.

Nadons amb virtual assistant, els programes tecnològics que mos ajuden a fer faenes.  Com diuen en castellà éramos pocos y parió la abuela… La generació Alpha, els que encara tenen menys de 12 anyets. Amb prou feines estan aprenent a parlar i a entendre de què va tot el que els rodeja, però ja saben desbloquejar una tablet o el mòbil de l’agüela, millor que tu. Estan en el núvol, que no està en el cel, no està en lloc però miraculosament és on se’ns guarden les nostres dades, les fotos i totes eixes coses personals. Els Alpha són els fills dels Mil·lennials, criats amb intel·ligència artificial, pantalles tàctils i crisis existencials heretades. Si els Centennials van néixer amb un mòbil, els Alpha ho fan amb un algoritme. Seran la primera generació realment post humana: envoltats de robots, d’artificial intelligence, la IA, la que comença a atemorir-nos, plena d’algoritmes que permeten que les màquines prenguen decisions i pares i mares que documenten cada petó a Instagram, una d’eixes app per compartir fotos i vídeos… que ho veja la comunitat del món mundial… mireu com de bé ens ho estem passant!

En teoria, aquesta divisió té, me diu el nas, una base «sociològica»: cada 15 o 20 anys, suposadament sorgeix una nova generació que veu el món de manera diferent, perquè viu un altre context històric, tecnològic o cultural. A la pràctica, però, els límits són tan flexibles que un parell d’anys amunt o avall poden convertir-te de «Mil·lennial somiador» a «Centennial nihilista». Així que més que ciència, sembla astrologia amb estadístiques.

Dir que «els Boomers som així» o que «els Mil·lennials són aixà» és una manera còmoda d’assenyalar culpables. Aquestes etiquetes ajuden a simplificar la història i a vendre productes que no serveixen per a res, i que rarament ens fan veure la veritat. Al final, els intervals generacionals no són més que una excusa per posar ordre al caos i poder dir: «jo no soc com ells», quan en realitat tots repetim els mateixos errors amb filtres diferents.

Podem continuar barallant-nos entre etiquetes, però el cas és que, darrere del màrqueting generacional, tots intentem el mateix: entendre el món abans que torne a canviar. I mentrestant, no estaria malament recordar que, encara que les generacions es mesuren en anys, l’estupidesa humana, aquesta sí, és eterna.

He fet aquest escrit en el meu personal computer   ̶fins i tot a estones he pensat, equivocadament, que domine l’escenari analògic  ̶ consultant via internet amb el wifi, streamings i algoritmes en apps i web’s, memes en 4K i en HD gràcies als hashtags, sense apartar-me massa del virtual assistant i mirant de reüll l’artificial intelligence… i no el posaré a instagram ni exerciré d’influencer. Potser l’ensenyaré on line al grupet d’amics… que ara mateix estan off side, pobrets. Si algun té tablet... pos millor.

Ep! No he consultat cap llibre… Els llibres s’han de llegir…, fan pensar i fan raonar… quina mandra… no?… i per a què? Si tot està dins el núvol…

Uf!… he acabat, quin descans! El virtual assistant em diu que ja n’hi ha prou de perdre el temps fent bobaes com esta d’escriure i ara toca mirar la netflix, la filmin, la disney plus o qualsevol altra, però abans comprovaré que els bots han acabat el programa plus de rentatge de vaixella, escombrat el terra i eixugar la roba… no siga cas que s’hagen conjurat en contra dels baby boomers.

Amiga lectora, amic lector, silenciosos i baby boomers, hem arribat al final del relat, tornem a la nostra etiqueta, o millor, no cal etiqueta, que és com més còmodes estem. Passeu-ho bé amb els vostres fills X i Y, i cuideu dels vostres nets mil·lennials, centennials Z i Alpha.

Assomem-nos  al carrer i veurem pel carrer xiquetes i xiquets, xics i xiques, fadrines i fadrins, homes i dones i velletes i vellets… com ha estat tota la vida! Gent normal que no porta cap etiqueta naif , en la seua accepció de simple que no ingènua, penjada a l’esquena. Salut!

Post Views: 51