Al nostre món perdura la necessitat taxonòmica de dibuixar fronteres, de ressaltar diferències, d’establir per sempre més característiques definidores definitives de cada cosa, cada persona, cada grup, cadascú i cadascun(e)s. Classificant se pretén conèixer, identificar, evitar el desordre i caos que aparenta tot allò ignorat. I amb aquesta pràctica, de vegades, se fomenta les ganes d’ancorar-se, de sentir que l’ultra-murs desconegut, la llibertat i el moviment, són sempre enemics. La Taxonomia és un estri, millor no valorar-la sense el qui-què-com-perquè-per·a·què se’n fa ús. 

taxonomia

1 f. [BI] [LC] Part de la història natural que tracta de la classificació dels animals i de les plantes.
2 f. [BI] [PE] Classificació, les seves lleis i els seus principis.

En tot cas, a nosaltres com a comarca, la mudança taxonòmica dels darrers temps ha fet dels Ports un territori, un raconet, de frontera. I així… 

  • De ser la centralitat de tres països, de ser el baricentre de la Corona (a aquells temps que imaginem de glòria, però que sabem segur que eren de baralles intenses). 
  • Passant per segles que mos pareixen foscos. 
  • Hem esdevingut un racó nord-occidental, un molló llunyà i a voltes molest, una ignota comarca de frontera amb un país ignorat i un altre que volen odiat. Lluny de qualsevol somni de centralitat d’uns països sense nom, d’una vella corona oblidada i periclitada. 

frontera

1 1 f. [GG] [LC] Ratlla o límit que separa dos territoris fronters.
1 2 f. [GG] Línia que assenyala els límits reconeguts d’un estat.
1 3 [FL] frontera lingüística Límit geogràfic que separa dos dominis lingüístics.
2 f. [LC] Límit entre dues coses pròximes. La frontera difusa entre creença i superstició.
3 f. [LC] Façana 1.
4 f. [ECT] En un espai cartesià, línia que separa la zona de punts que compleixen una determinada restricció, expressada per una funció, dels que no la compleixen. La frontera de possibilitats de producció.

racó

1 m. [LC] Espai comprès entre dues parets que formen un angle i en la proximitat de llur punt d’encontre. Aquesta tauleta destorba ací al mig: poseu-la en un racó.
2 m. [LC] Lloc apartat, ocult, d’una casa, d’una ciutat, d’una contrada, etc. Un casalot ple de racons i amagatalls. En un racó de la serra. Viu en un racó de món.
3 1 m. [LC] Allò que per negligència es deixa en un racó en endreçar una habitació. Quan escombra, no li agrada deixar racons.
3 2 m. [LC] Estalvis que hom guarda. Estalviem: fem racó per a quan serem vells.
3 3 m. [LC] Trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’aparell digestiu. Té un racó de tantes ametlles com ha menjat.

Vet ací que aquests darrers cinquanta anys, de prosperitat mai vista i de progrés general notable, han coincidit amb el buidatge demogràfic i l’arraconament administratiu. Som comarca de fites, som divisòria. A simple vista, pareix un gran mal. I haguera pogut esdevenir un gran mal en la mida que, tot mirant-nos el melic, no haguérem sabut girar el calcetí, donar-li la volta als tòpics que tots tenim al cap de què vol dir ser i viure a la frontera. 

Aquesta relegació a territori limítrof, a angle retirat, no va ser generada -me penso i vull creure- per cap voluntat d’arraconar-nos, sinó molt més per la voluntat de distanciar la Región, la Comunidad, dels veïns (els septentrionals molt més que no els occidentals, és clar). Però ser territori de confí, més enllà de fer-nos sentir remots, si sabem gestionar-ho com tantíssimes societats termenals han fet al llarg de la vida, pot generar bonics i pràctics profits pels qui ho pateixen i, alhora, en gaudeixen. 

Per exemple, ser límit territorial avui ens ha ajudat sobre manera a superar, nosaltres mateixos, aquella altra mitgera, quasi atàvica en nosaltres, que podríem anomenar la-frontera-temporal, la que amb evidència tan clara dividia entre els segles gòtics i barrocs, és a dir l’Antic Règim, i el món actual, el que hem convingut a denominar de la Modernitat. Tant des del punt de vista del pensament, els costums i les mentalitats, com el de -és tan de veres com ben trobat- l’estructura econòmica de la comarca.  

Copsada i travessada aquesta frontera, resulta menys pesat identificar i foradar, esquivar o dissoldre, altres llindars que se’ns creuen i entrecreuen intentant diferenciar-nos, compartimentar-nos, fer-nos disputar, siga per l’edat, pel sexe, per les activitats, pels gustos i per tantes altres qualificacions. La condició inculcada de divisoris, l’experiència de superar les barreres atàviques o adquirides, ens ha preparat, ens ha garantit, prou entrenament i estímul, per comprendre l’altre, entendre «lo» altre, i afrontar el continu multidimensional de bogues, marques i termes. Ho va explicar de manera elegant José Luis Sampedro en el seu discurs d’ingrés a la Real Academia Española de la Lengua, lectura breu i deliciosa que us recomano i que trobareu fàcilment a l’Internet.

modern -a

1 adj. [LC] Del temps present o dels temps pròxims al present. La història moderna. Edat moderna. La part moderna d’una ciutat. Un autor modern.
2 [LC] a la moderna loc. adv. Segons ús o costum modern.

Lluny dels qui volen violar límits per ampliar la seua jurisdicció, per a imposar al territori guanyat la seua llei i la seua norma, el viure de contigu té el seu encant. Encant que incorpora ambivalència, ambigüitat, interpenetració, saber viure aprofitant les diferències. Més encara, deixant-se temptar per les infinites i delicades tonalitats dels grisos, ultra la rudesa i enemistat entre el blanc i el negre. Al capdavall, el fet fronterer pot anar-se convertint en pol de catàlisi, de transformacions inesperades motivades per essències insospitades, reaccions d’improvís des d’elements diversos, pot avivar nous ferments d’activació social i cultural, tot anar fent germinar i brotar nous caràcters i principis. La frontera és sempre més cosmopolita i el cosmopolitisme preserva millor la intimitat de les persones. Per musicar aquesta idea, bo és escoltar sencera la cançó La Frontera del mexicà Juan Gabriel, alguns de quins versos transcrivim ací  

A mí me gusta mucho estar en la frontera 
Porque la gente es más sencilla y más sincera 
Me gusta cómo se divierten, cómo llevan 
La vida alegre, positiva y sin problemas 

Aquí es todo diferente 

La gente no se mete en lo que no le importa 
Todos respetan y cada quien vive su vida 
El pasado nos dejó cicatrices 
En la frontera todo fue diferente  

Son bienvenidos todo tipo de gentes… 

O aquests dos versos de la més assossegada cançó Border Song d’Elton John 

I’m going back to the border 

Where my affairs, my affairs ain’t abused 

(que podríem interpretar com me’n torno a la frontera, on ningú no batxilleja/sorieja les meues coses) 

Ser marca territorial ens ha ajudat a superar confins temporals, biològics, psicològics i, fins i tot, socials. Al capdavall, la interpretació mitgera del món i de la vida és tan lícita como qualsevol altra, i resulta encertada o no segons qui o que mamprenguem. I tampoc no cal dur-ho a l’extrem, si no volem, tampoc no cal que ens obliguem a ser posseïts per l’addicció al ser fronterer.