Revista d’investigació i assaig

La Marina Alta, 2025. Número 48

—

El número que presentem ací consta de sis articles, un document, un testimoni, la presentació de llibres, la memòria d’activitats i publicacions de l’IECMA durant el 2024. Així com el sumari del número 47 de la revista.

Tanca el volum un recordatori de les normes de presentació d’originals destinats a la publicació en la revista.

En la secció Articles trobem.

D’Albert Toldrà “La conspiració contra mossèn Risó, comissari de la Inquisició a Dénia. Anys 1617”. Al resum podem llegir “L’any 1617, mossèn Francesc Risó, comissari de la Inquisició a Dénia, és acusat i processat pel Sant Ofici per greus delictes: pecats sexuals i violències impròpies d’un sacerdot. Però al llarg del seu procés la defensa de mossèn Risó demostrarà clarament que ha estat víctima d’una conxorxa dels seus enemics, Jofre de Blanes, governador de Dénia i mossèn Joan Baptista Cardona, vicari de la ciutat. Finalment absolt, mossèn Riso haurà pagat però, un preu ben alt”.

La lectura de l’article, però, ens endinsa en els embolics i les avinences i desavinences; interessos, encontrats sovint, entre els protagonistes dels fets.

D’Antoni Biosca i Bas, de la Universitat d’Alacant, trobem l’article pòstum “Ondara y la novel·la El convent de Montsant, de Pío Baroja”, de 1916 a estudiar, contrastar les diferències que hi ha entre l’Ondara de la novel·la i l’Ondara de la Marina Alta. Així com les similituds amb la veïna Dénia, tant en la relació amb l’espai geogràfic com en la pròpia trama.

              Es tracta d’una novel·la, la sisena, d’una col·lecció “La ruta del aventurero” sobre la qual, el mateix Pío Baroja excusa la ubicació errònia amb el recurs literari conegut de responsabilitzar “uns altres” de l’autoria inicial del text que ell edita.

              Així, l’autor de l’article recerca detalls atribuïts a aquella Ondara que no són sinó de Dénia, com ho podem comprovar per topònims i descripcions orogràfiques.

Rosa Seser Pérez (Arxiu Municipal de Dénia) ens diu en “Ondara (Dénia) i la novel·la “El convento de Montsant “ de Pío Baroja. Addenda” que la malaltia greu i la mort sobtada d’Antoni Biosca i Bas va paralitzar el treball a quatre mans sobre els espais , escenaris, reals de la novel·la de Baroja ubicada en una Ondara literària.

              El treball signar per Rosa Seser, després de la introducció, ens presenta les coincidències de la descripció del Diccionari de Pascual Madoz (Diccionario estadístico històrico de España y sus posesiones de Ultramar). “Però també sembla que algunes descripcions són el fruit d’un coneixement que potser fora més directe” com diu i justifica l’arxivera de Dénia. De fer, el Diario de Alicante ubica l’escriptor basc a Dénia l’any 1912.

              L’article acaba amb una invitació a la lectura d’aquesta novel·la que ens pot aportar referències personals i d’història local. Així com cavil·lar el perquè d’Ondara en comptes de Xàbia o Dénia.

Francesc Estévez Álvarez, director artístic i musical de l’Orquestra de la Marina Alta (OMA) escriu en “Un cicle de Harmoniemusik a la Marina Alta: el concert clàssic i l’accés a la cultura”

              Un article que se centra en l’anàlisi d’un cicle de concerts de Harmoniemusik dut a terme a la comarca de la Marina Alta, amb l’objectiu d’explorar el potencial del concert clàssic com a eina de mediació cultural en contextos perifèrics. A partir del marc teòric de John Holden (valor cultural i legitimitat) i Martin Tröndle (Concert Studies), es planteja com una programació sensible a l’entorn por contribuir a democratitzar l’accés a la cultura i generar vincles sòlids entre música, territori i comunitat. La perifèria emergeix així no com un límit, sinó com un espai fèrtil per a assajar nous models de programació i enfortir la legitimitat democràtica de l’oferta musical pública.

El Dr. Maties Monfort Monfort, al seu treball -inconclòs- “El mestre Borrell. Un mestre de la Institució Lliure d’Ensenyança” dreça una semblança vital i professional “Del mestre Borrell, José Mulet Borrell, nascut a Gata l’any 1890, un mestre de la Institució Lliure d’Ensenyança, fou molt conegut i estimat, sobretot als pobles de Gata, Teulada i Poble Nou. Tenia un objectiu clar: dignificar i modernitzar les escoles, allí on anara. No només dignificar les parets físiques de l’escola, sinó, per damunt de tot, dignificar l’ensenyament a través de la racionalitat, la llibertat i la participació i creativitat de l’alumne.E

Jesús Moncho dóna forma a les investigacions i notes que el Dr. Maties Monfort Monfort havia fet per un treball que el seu traspàs havia eixat inacabat.

En aquest article trobem una aproximació a la Gata dels ans del canvi de segle. A la situació educativa del país i als esforços que s’hi fan per millorar-ne la situació com a marc contextual de l’inici de la tasca pedagògica del mestre protagonista i el seu periple fins que obté la plaça de mestre a Gata l’any 1930 i les vicissitus posteriors amb la dctadura franquista.

Aquest text és un homenatge que pretén fer arribar aquest “home bo” a tots aquells que no el coneixien.

Antoni Espinós. En el seu treball :”La premsa de la Marina Alta. Noves aportacions” Ens subratlla que la conservació de la premsa periòdica sempre ha estat considerada de poca importància i per tant no és fàcil de trobar. Diguem que el temps i la fragilitat del material no han jugat un paper al seu favor. La localització de nous periòdics i de nous exemplars dels que ja coneixem, amb certa antiguitat, esdevé una tasca ben complexa. Després d’un temps d’indagació hem pogut augmentar la col·lecció de premsa de la Marina Alta: El Liberal, Exportación de la passa valenciana, Argos, La Verda, El caos; El  Amigo El Eco de la marina.

L’excel·lent treball col·lectiu “La premsa a la Marina Alta (184-1990)” no esgota el tema. Així treballs de recerca posteriors han permés de trobar noves capçaleres i exemplars de capçaleres ja catalogades.

              El cos del treball consisteix, doncs, en fitxes que inclouen la descripció, l’anàlisi i aspectes que inclouen la descripció de cada capçalera, així com un llistat d’articles més interessants i una última referència a la localització dels fonts.

A continuació trobem un apartat amb el resum dels articles en castellà i en francés.

En la secció Documents, Rosa Seser Pérez, cap de l’Arxiu Municipal de Dénia, ens acosta la “forma” com apareixen anotades les escasses dones als documents de l’Arxiu municipal de Dénia, a propòsit del Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny.

              Així, en la documentació municipal i parroquial seleccionada es pot veure com les dones, a diferència dels homes, no han tingut sempre nom i cognoms. Aquest fet “discriminatori” no sembla ser només un tema de gènere, ja que les dones més destacades socialment estaven millor identificades.

              El text s’obre amb una reflexió sobre les diferents tradicions administratives a fer perdre, o no, els cognoms de les dones segons el seu estatus.

              La primera pregunta és “quina era la tradició al nostre territori valencià?” La resposta no ve d’un treball d’investigació exhaustiu, sinó d’una recerca per preparar material divulgatiu.

Les dones que hi apareixen registrades són escasses, i ho fan, generalment, en relació a un home, pare, germà, marit. Amb tot les senyores principals “Dona” sí que tenen una certa individualització.

En la secció Testimonis, trobem una entrevista de Pepa Roig a Antoni Armell Lon (1919-2005) Testimonis a la memòria democràtica de la Marina Alta. Una entrevista feta l’estiu de 1998, on repassa els seus anys de la guerra civil, a Xàbia, a la serra d’Espadà i la repressió franquista, el seu periple per presons i camps de concentració, les seues relacions amb escriptors de l’època, Miguel Hernández, Buero Vallejo…

A la secció Llibres trobem les fitxes de 32 revistes i llibres que tracten temes bàsicament mariners.

L’exemplar es clou amb la memòria d’activitats i publicacions de l’IECMA de l’any 2024.