Andreu Ginés i Sànchez  (coordinador)

Patrimoni, conscienciació i identitat

Ed. Onada edicions. Benicarló.

—

Aquesta publicació és el resultat de l’edició dels textos exposats en les Jornades de Patrimoni i Comunitat, celebrades en desembre de 2023.

Les Jornades Patrimoni i comunitat volen posar l’accent en un aspecte que és realment important per a la tasca que desenvolupen ens centre d’estudis: de quina manera la reivindicació i la recerca sobre el patrimoni local poden contribuir a la creació de consciència identitària en la pròpia comunitat. Per això, aquesta primera jornada se centra en la reflexió i el debat sobre la funció social del coneixement del patrimoni i, a partir d’experiències que puguin servir de model, contribuir a una visió més àmplia del paper que poden tenir la recerca i el treball sobre qüestions patrimonials.

En aquest volum trobem set acostaments a la qüestió. Sis reflexions sobre el patrimoni, precedides d’una introducció amb un títol ben clarificador “Conscienciació i identitat” que presenta el lligam entre identitat, existència compartida i el patrimoni que “és testimoni de temps passats, resultat d’un procés col·lectiu present i instrument d’acció social amb projecció de futur.” I que passa, seguidament a presentar cinc intervencions posteriors (del 19 de novembre de 2022). Així com la taula rodona final.

La primera comunicació “Patrimoni local, conscienciació i identitat. La tradició musical com a exemple.” de Josep Frechina, president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, que basteix la seua reflexió sobre la relació entre patrimoni i identitat a partir de tres exemples: “la glossa mallorquina, que ha experimentat una represa inesperada en els darrers anys; la jota de les terres de l’Ebre, expressió cultural reivindicada pel territori però marginada dins la narrativa identitària principatina; i, per últim, el cas de la “Malaguenya de Barxeta”, una cançoneta popular que, a partir d’una estrofa conservada i documentada s’ha convertit en una mena d’himne del País Valencià”.

Els quatre textos següents corresponen a la “Taula d’experiències” i ens acosten a experiències locals i comarcals.

En primer lloc, pepa Subirats Rusiñol es parla del Museu de la Pauma que naix d’una fireta d’artesania de la pauma a ser un centre capdavanter de reflexió sobre les fibres vegetals al sud d’Europa, tot un referent d’identitat.

En segon lloc, Julio Monfort Tena, del Centre d’Estudis dels Ports, ens parla del procés de reivindicació de la pedra en sec, tot basant-se en el treball de Vilafranca, als Ports, per fer-ne un emblema d’identitat local i de desenvolupament, amb múltiples iniciatives per a la recuperació, conservació, estudi i promoció d’aquest patrimoni.

La tercera comunicació, de Rut Martínez, ens acosta l’experiència del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i del Festival Dansàneu, que ja porten 40 i 32 anys, respectivament, generant consciència de territori i arrelament cultural, destinat al públic de proximitat.

Finalment, Arnau Brosa Planella i Jesús Gutiérrez Martínez, del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, ens parlen de la cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas. A través del procés d’articulació de sinergies locals i comarcals de reivindicació, aquest s’incorpora a la identitat distintiva del territori.

Tanquen el volum els textos de les intervencions a la Taula rodona que va cloure la jornada. Isidre Pastor i Batalla, vinyet Panyella i Balcells, Cristina Rita Larrueca i Andreu Ginés i Sànchez intercanvien reflexions i experiències des de diferents àmbits i territoris. Alguns dels temes tractats són la intrumentalització política del patrimoni, la vinculació a diferents expressions artístiques. Com és vist el patrimoni pel món rural i pel món urbà.