Arribada la calor, arribats al temps de les festes d’estiu, lluny ja dels dies de matances i nits de bureus, borines i alifares, bé podríem incorporar com a nostrada esta cançoneta, Petita Festa, d’aparença lleugera, d’audició fàcil i aprehensió immediata. Sentiu-la ací:

Toti Soler en va composar la música i va publicar la cançó l’any 1968. Jordi [Toti] Soler i Galí, nascut a Vilassar de Mar (1949), és un guitarrista, compositor i cantautor cabdal en la nostra música contemporània, inclosa la Nova Cançó. De formació clàssica, va eixamplar el seu camp d’interès cap a la cançó, el jazz, el roc, el blues i el flamenc. En les seues composicions i també en els seus acompanyaments (recordem-lo per exemple acompanyant Ovidi Montllor), sap crear una polida atmosfera, replegant-la i trobant-la en l’esperit de cada cosa, i oferir-la i transmetre-la als músics que acompanya i a tots els seus oients. Cançons magistrals seues són, a més a més de Petita Festa, A voltes en el cor, Dansa d’amor, D’una manera silenciosa, Em dius que el nostre amor, L’autobús fa l’amor amb les Torres de Quart, Martinsky, No em val haver viscut, No ploro més, Petita i blanca, Taj Mahal o El cant monjo, entre moltes altres.

Petita Festa, es tracta d’una contalla ben simple, però densament farcida de lirisme. Subjecte i objecte de la poesia, qui sap si el mateix poeta o una musa també poetessa, després d’empillocar-se una miqueta, just un poquet, pren consciència que va passejant sense més companyes que la Lluna i la seua pròpia ombra. És de nit, però la llum de la Lluna és prou per fer-li ombra a la caminant, que agraeix la companyia a tan polides amigues, fidels i lleials. Totes tres de conjunta fa una colleta que podríem inscriure en el context de les Inclinacions, la brillant i relacional proposta filosòfica d’Adriana Cavarero, que pensa la vulnerabilitat i la dependència humana, fora de la rigidesa i la verticalitat normatives. Una joia de la cançó intimista, versionada per la pràctica totalitat d’artistes de primer nivell de la nostra Cançó, posem per cas Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet amb Quico Pi de la Serra, Gemma Humet, i tants d’altres. Un homenatge a la complexitat del món real contra la vella mania filosòfica i acadèmica de sacrificar-la a la puresa del concepte.

Però, qui és l’autor o autora de l’excel·lent text poètic musicat per Toti Soler? El poema Petita Festa el podeu trobar a la plana 86 de l’edició que va fer Adesiara a 2020 del llibre L’aire daurat, dins del capítol dedicat a la dinastia Tang. El llibre havia estat publicat per primera volta al 1928 i fou el producte del treball del poeta, memorialista, crític i traductor Marià Manent i Cisa entre els anys 1922 i 1928, sobre la base de les traduccions fetes del xinés a l’anglès per Arthur Waley (One hundred and seventy Chineses poems, 1918). Més que una traducció o una versió, Manent en va fer una interpretació, una recreació, més que més del poema que ens ocupa ací.

Com en diu el prestigiós expert nord-americà en literatura catalana Sam Abrams, Manent sotmet tot el poema de Waley a un curós procés de concentració textual descartant tot de detalls i matisos que considera innecessaris, prescindint de dos terços del text original en un text ben agosarat d’intensitat textual. Com a resultat d’este procés, Manent aproxima el poema més a la seua pròpia obra creativa. Per a Manent, la traducció de poesia enriqueix la cultura i la tradició literària de la llengua d’arribada, eixamplant-ne els recursos expressius i les possibilitats conceptuals. A l’edició esmentada de L’aire daurat, trobareu -si us interessa- el text anglès de Waley (planes 22 i 23) intitulat Drinking alone by Moonlight.

Si volem estirar més del fil, ens preguntarem: qui va traduir Waley des del xinès fins a l’anglès? Li Bai -o Li Bo, segons la transcripció que es prenga- (701-762), l’autor del poema original, va ser un poeta xinés, nascut a Sichuan que va viure al segle VIII, sota la dinastia dels Tang, una edat d’or de la cultura xinesa, i està considerat entre els millors poetes de la historia literària de la Xina. De vida -segons se diu- errant, atzarosa i llegendària, aficionat al vi, formà part del grup «Els vuit immortals de la copa de vi», colla de poetes amants de la borina, va ser a saber de sensible a les traces fantàstiques de la natura salvatge i la seua obra reflecteix una personalitat vitalista i de refús a les restriccions.

Mai les interpretacions, ni les versions, ni tan sols les traduccions entre llengües, pot ser unívoca. Menys encara entre llengües llunyanes. Per això, del xinés a l’anglès, trobem alguna nova traducció, ara ja accessible a internet, amb títol i versió a l’anglès un poc diferents a les de Walley. Podeu trobar-la a aquest enllaç https://100tangpoems.wordpress.com/2016/12/24/drinking-alone-beneath-the-moon/, ací sota el títol Drinking alone beneath the Moon i una autoria, d’origen, si més no, boirós. Us deixo triar quina us fa més goig.

Traductors actuals, Toti Soler, Marià Manent, Arthur Waley, Li Po, tots treballant en filera amb un resultat exquisit pel nostre gaudi, per la nostra xalera. ¿Deu haver acabat ací i ara la cadena o generacions a venir hi afegiran nous condiments, ara insospitats però ben arrenglerats a les mudances dels temps, per a nous delits futurs, per a noves xalades a l’avenir?

Post Views: 32