Entendre els mapes

La cartografia no tan sols representa el món, sinó que l’imposa. Una lectura d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. Ed Vilaweb. Novembre 2025

Els mapes ens rodegen des que anàrem a l’escola, i actualment, encara més. Abans, en qualsevol cotxe trobàvem un mapa de carreteres,… Ara portem els mapes a les butxaques. Els cotxes disposen d’un sistema de navegació integrat. Estem rodejats de mapes que ens faciliten la vida. N’estem segurs?

Però, què és un mapa? L’etimologia ens diu que el mot mapa ve del MAPPA llatí, “tovalla, tovalló, mocador”; i després “representació cartogràfica sobre una peça de tela”. Curiós. El món és un mocador!

El diccionari de l’IEC diu que mapa, és la “Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada. // Representació sobre una superfície plana de l’esfera celeste o d’una part d’ella. // Plànol.” Entre els exemples que ens en dóna trobem, el mapa isobàric, el lingüístic, el topogràfic…

Vicent Partal, periodista, director de Vilaweb, comença el seu llibre amb una afirmació impactant: “Els mapes són mentida, mentides pactades, això, sí.”. I el tanca amb l’afirmació que hem triat com a títol d’aquesta ressenya: “La cartografia no tan sols representa el món, sinó que l’imposa”.

El llibre promet.

Des d’una comarca que, de fa poc, ha vist acceptats oficialment els seus límits, amb la integració del terme de Vilafranca. En una comarca, on encara podem veure arreu mapes i topònims “erronis”. Aquest llibre ens ajuda a entendre les relaciones entre el poder i els mapes. Des d’un país, països, que han vist com les fronteres canviaven de manera continuada, que ha tingut fronteres de tot tipus, que ha sigut independent, -per complet i a fragments-, la lectura d’aquest llibre és, també, molt pertinent.

El llibre de Partal és estructurat en nou capítols i dos apèndix:

Els tres primers capítols són dedicats a introduir-nos en alguns aspectes intrínsecs de la cartografia, de l’elaboració dels mapes. Els aspectes que s’hi tracten són, des de la impossibilitat d’una representació fidel en dues dimensions d’una realitat de tres dimensions i esfèrica. Cosa que implica fer seleccions que, com veurem, mai no són innocents, ni innòcues. També s’hi tracten els aspectes de la simbologia emprada als mapes occidentals, les llegendes, la disposició al paper de la informació que se’ns presenta, els colors, la mateixa escala que determina, no només la informació que s’hi aporta, sinó també com se’ns transmet. Així com la informació subliminal que ens fan arribar.

Els mapes, igual que les obres d’art, -afirma Partal- són interpretacions del món, no simples reflexos passius de la realitat. Per tant, sempre hem de reflexionar sobre què ens mostra un mapa, com ho fa, qui l’ha fet; perquè, els mapes descriuen la realitat, sí, però també la construeixen.

Els tres capítols següents analitzen la relació entre la cartografia i el poder, la política i la història. I com influeixen aquests tres aspectes en el resultat final del mapa que tenim entre mans, que consultem.

Veiem el discurs del poder a través de la cartografia. Per exemple, en les divisions territorials de les colònies. Unes divisions que, malgrat l’allau i la gravetat dels problemes causats, encara es mantenen actualment. O la geopolítica, que arrossega una càrrega connotativa pèssima, havent sigut emprada per encunyar conceptes com el “pati de darrere”, o l’espai vital, amb què s’han justificat barbàries imperialistes agressives i intolerants. Finalment, la història, el temps, que és una variable que no apareix als mapes, però hi té molta presència. Els mapes, com les societats que els produeixen -afirma Vicent Partal- no són realitats immutables.

Els dos capítols següents ens presenten dos gèneres de mapes diferents. En primer lloc, els mapes no oficials, els que no representen els estats i les fronteres polítiques reconegudes internacionalment. Els mapes de les nacions, dels pobles. Uns mapes que expliquen, però, incoherències dels mapes oficials. Com ara, el cas de Llívia, a la Cerdanya, un enclavament que administra el Regne d’Espanya, rodejat de territori administrat per la República de França. O les regions transfrontereres o la mateixa UE. I, en segon lloc, un capítol que ens presenta mapes no occidentals, les altres “cartografies”, que no dibuixen sobre paper ni fronteres, ni topònims, ni relacions de poder. Mapes que es basen en les vivències dels seus habitants, com els sorolls, les olors, el ritme de les onades contra la barca, o cançons que relliguen les parts d’un territori.

Finalment, l’últim capítol, ens presenta cinc regles bàsiques per a llegir mapes: Preguntar-nos què cerquem, qui ha fet el mapa, per què en aquella escala, què s’hi mostra i què s’hi omet, i no quedar-nos en una única font, consultar-ne d’alternatives.

El llibre es tanca amb dos apèndixs,

El primer ens presenta cinc mapes que, al llarg de la història, han canviat el món, literalment afirma Partal. Uns mapes que ens han presentat un món nou -una visió, una imatge diferent- al que regia fins aquell moment. Mapes que van canviar l’única imatge possible que llavors hi havia del nostre món abans de pujar als avions, o a la lluna.

I el segon apèndix ens presenta cinc exemples de mapes que ens acosten a cinc realitats vistes a través de la cartografia. Exemples de la interpretació cartogràfica de la realitat. Entre d’altres, el que explica, d’una manera “meridianament” clara, la importància de Grenlàndia; o el cas de Zòmia, un territori que escapa del control “civilitzador”, dels estats a què “pertany”, de tot un territori tan gran com Europa i on viuen centenars d’ètnies. Milions de persones.

Un llibre, doncs, que cal llegir per entendre com el poder ens pretén manipular amb uns instruments tan aparentment innocus com els mapes. En definitiva, un llibre que és una invitació a desenvolupar més l’esperit crític que ens ha de permetre construir un món més just, més humà i més respectuós amb les varietats.