Edicions del Bullent i l’ETNO

Picanya 2022

22è Premi Bernat Capó

L’autor, en la Presentació afirma que l’objecte d’estudi d’aquest treball és fer una aproximació al poblament temporal al territori valencià, un model vinculat a la societat tradicional rural i de base agrària per les dècades del 1940 i 1950.

Un estudi bàsicament etnològic, sense menystenir la importància de la geografia, la història, l’onomàstica… en treballs d’aquest tipus.

Un estudi estructurat en dos blocs temàtics.

En primer lloc una anàlisi sobre què és el poblament dispers temporal. És considera ací un habitatge temporal dispers les construccions que tenen llar i una divisió espacial entre l’hàbitat humà i el dels animals amb els quals conviuen les persones. Es tracta de residències vinculades a un aprofitament territorial, a una activitat econòmica bàsicament agrària.

En aquesta primera part, l’autor aborda qüestions generals, com la definició del tema central de l’estudi, els orígens i la difusió d’aquest hàbitat temporal, els factors que en determinen l’existència, un acostament per diverses modalitats d’habitat temporal i les característiques que presenten, la distribució desigual sobre el territori i uns possibles models generals, una aproximació a les tipologies i les característiques constructives, una aproximació a les condicions de vida en les vivendes temporals i, finalment, un abordatge a la descripció i a la transformació d’aquest tipus d’hàbitat.

En segon lloc, l’anàlisi detallada de tres models de poblament concrets: el de la marjal de l’Albufera, el de les casetes-bodega en la conca del Túria i el de les cases amb riurau. En cada cas analitza el seu origen i el seu desenvolupament, el cicle anual de les vivendes i la vida en aquests habitatges.

Entre d’altres qüestions, a mode de conclusió, podem subratllar la importància de la “caseta” com a instrument per poder arribar, transformar i aprofitar molts racons del nostre país.

El treball es clou amb una bibliografia extensa.