Autor: Josep-Lluís Carbó Ferrer

Mossèn Santiago, forcallà de naixement i d’afecte, no és ben bé un més dels nombrosos capellans forcallans de la seva generació. Sense ser, en cap manera, un heterodox, depassa i transcendeix l’estendard habitual. Els seus estudis conduents al sacerdoci, la seva formació sacerdotal, tingueren lloc a Barcelona i no a Tortosa. I el seu talent, abocat a les seves aficions, ací i enllà de la seva vocació religiosa, el fan avui reconegut per la vàlua de les fites que ultrapassà. De boníssimes maneres i extraordinàriament cortès i educat, dels seus valors religiosos, el seu testimoni i la seva obra sacerdotal, no ens en cal més prova que la que ens aporten els qui el van conèixer i gaudir de la seva presència i conversa.

Santiago Casanova i Giner va nàixer al Forcall el 10 de febrer de 1922. Com evidencia el seu primer cognom, la família de son pare provenia del Mas de Casanova del terme de Saranyana. Quan tenia quatre anyets, la família de Santiago es va traslladar a Sitges, on son pare va trobar feina. Al 1934, Santiago va ingressar al seminari de Barcelona. Amb l’obligat parèntesi de la guerra, hi va desenvolupar els seus estudis sacerdotals, a més a més dels de Filosofia i de Teologia, al mateix temps que (entre 1940 i 1945) treballava com a ajudant del Dr. Bataller al Museu de Geologia del Seminari. El 18 de març de 1945 va ser ordenat sacerdot. Sense deixar de venir a estiuejar a la nostra comarca i d’estar-ne totalment connectat, Mossèn Santiago Casanova va exercir la seva activitat sacerdotal, entre d’altres localitats, a Argentona, Mataró, Barcelona (Santa Madrona), Castellet, Teià i Sitges. Fou també professor de Ciències Naturals al Seminari durant una dècada. Conjuntament amb la seva vocació sacerdotal, i vinculades en major o menor grau amb aquesta, Mn. Santiago desenvolupà altres aficions i hi lliurà també les seves aptituds.

Pel que fa a la seva afecció per les arts, sobretot les més directament vinculades a la tradició religiosa, Mn. Santiago fou, a més a més de pacient creador d’imatges, impulsor i/o dissenyador de diversos peirons i creus de terme (uns quants dels quals a la nostra comarca, principalment al Forcall). Així mateix, impulsà i treballà en la reconstrucció de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans (1958-62) al terme de Castellet i la Gornal, descrita en un llibre del qual en va ser ell mateix l’autor i editor.

Quant als Goigs, composicions poètiques cantades en llaor de la Mare de Déu, Mn. Santiago va començar a recopilar-ne ja en la seva època de seminarista i, sempre com qui no vol la cosa, va arribar a reunir-ne milers. Estava considerat una autoritat en aquesta matèria on conflueixen religió, creació literària i música. Fruí d’un gran respecte per part de tots els entusiastes dels gojos, donà la col·lecció a l’Arxiu Històric de Sitges i n’edità alguns volums. Naturalment, entre els gojos compilats i editats, se’n troben una bona pila de procedents dels Ports.

A l’Internet, a cop de buscadors, podeu trobar àmplia informació sobre Mn. Santiago i els Goigs. Però encara en podeu trobar molta més sobre la seva activitat com a paleontòleg, perquè, molt més encara que per la seva gran dedicació als Goigs, Mn. Santiago Casanova, destaca i llueix per la seua passió per la Paleontologia, la seva contínua i magnífica dedicació i les troballes de primer nivell científic que va fer.

A partir de les troballes de Mn. Santiago, han rebut el seu nom -si no vaig errat, i que em dispensin i corregeixin els experts si fóra així- no menys d’un gènere i vuit espècies, la meitat de les quals trobades als nostres pobles. Lluny de poder fer-ne la relació sencera ni el detall de la seva explicació científica, em permeto, en canvi, fer esment de dues troballes de les d’interès més considerable.

L’una és la troballa, al 1954, de la barra d’un home de Neandertal, a la Cova del Gegant, a la Punta de les Coves, entre Sitges i Vilanova. S’hi trobaren certa quantitat de restes òssies de cérvol, bou, cavall, hiena, etc., i un tros de mandíbula que Mn. Santiago va reconèixer com a humana. Mn. Santiago conservà les restes i les donà, com els seus Gojos, a l’Arxiu de Sitges quan es va jubilar el 1998. El 2001, els investigadors la dataren en 53.000 anys d’antiguitat i l’atribuïren a un home de Neandertal.

L’altra es tracta d’una nova espècie, que podeu veure a la il·lustració[1], trobada per Mn. Santiago al Mas de Carbó del terme de Saranyana. És el Spondylus vivarii, de fa uns 120 milions d’anys, prové de l’estatge Aptià (és a dir, dins del període Cretaci Inferior). Com diuen els geòlegs, “it comes from the Aptian of actual municipality of la Todolella, outcrop of Mas de Carbó“. Va ser estudiat, classificat, presentat i posat en valor pels professors S. Calzada i J. F. Carrasco fa un any i mig, uns quaranta anys després de la seva troballa. Està dipositat, com la major part de les troballes de Mn. Santiago, al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona.

Valguin aquesta breu ressenya i la llibertat que m’he pres en escriure-la, per fer una crida als experts que poden confirmar-nos i explicar-nos més detalladament el valor, significat i abast de les aportacions de Mn. Santiago, amb la seua creativitat, el seu treball i les seues troballes. Com les d’altres tants prohoms que conformaren també la intelligentia comarcal que, el segle passat, precedí l’actual.


[1] Extreta de: https://www.researchgate.net/publication/345733833_Spondylus_vivarii_n_sp_of_Lower_Cretaceous_from_NE_of_Spain