Autor: Antoni Eixarch Cardona

Quantes vegades no haurem rebut un bon calbot dels nostres progenitors aquelles tardes d’estiu, “mira’ls, eixos xiquets sols fan que llegir tebeos… estudiar lo que els han manat al repàs és lo que tindrien que fer…” . Segur que aquesta frase us és familiar a més d’un.

“Perres” no en teníem, o en teníem poques, així que tocava optimitzar recursos. Teníem l’opció d’apropar-nos a alguna amigueta o amiguet dels que venien de fora a passar les vacances a vore si teníem sort i havien portat algun tebeo de Barcelona o de València, o en cas de fracassar no teníem cap altre remei que escurar el moneder de la mare i anar a l’estanc a comprar un sobre sorpresa on eixien dos o tres exemplars i era més barat que comprar els nous que havien eixit les últimes setmanes (el disgust venia quan a l’obrir-lo eixien “repes”). Un bon grup de crios seiem en rogle als cobertissos de la plaça i ens els anàvem passant a mida que els llegíem en veu alta en mig de fortes rialles i jocosos comentaris de les expressions corporals que mostraven les figures dels personatges.

No ho sabíem, però estàvem davant de verdaderes obres d’art tant per l’expressió en la configuració del dibuix com de la literatura que l’acompanyava. Ens transmetien emocions i missatges de reflexió en vers a la vida social del moment, en definitiva, de la nostra existència i la relació en el nostre entorn. Hi ha qui diu que si la fotografia és el vuitè art, els “tebeos” són el novè.

Tampoc sabíem que algunes d’aquelles meravelloses historietes dibuixades eren obra de dos artistes de la nostra comarca, en José Peñarroya (Forcall 1910-Barcelona 1975) i Eugenio Giner Martí (Ortells 1924-Premià de Dalt 1994)

“Tebeo”, còmic…, no sé ben bé què és cada cosa. El “tebeo” (etimològicament agafa el nom de l’editorial i de la revista TBO) té per naturalesa un contingut més infantil, i el còmic (paraula anglosaxona que es va començar a utilitzar a partir de l’inici de la dècada dels 1980) és més per adults.  Per mi tot és igual, tot són historietes o novel·les gràfiques… i si em parlen de manga, em sona a japonès.

El cert és que aquestes revistes van ser les nostres primeres lectures. El TBO (1917-1998) amb La família Ulises de Benejam i Buigas, conjunt de personatges creats el 1945 i que representaven a una família mitja normal, unida, feliç, perfectament adaptada a les circumstàncies socials del moment i Los grandes inventos del TBO (1943) que els successius autors firmaven amb el pseudònim Professor Franz de Copenhague, entre ells Nit (anys 1950) i Sabatés (anys 1960) que eren pèrits mecànics (els actuals enginyers tècnics industrials) que van arribar a construir algun dels seus invents.

Es parla de l’escola Bruguera (l’editorial va comprar els drets de TBO el 1983, que més tard van passar a Ediciones B) i de l’escola Valenciana que inicià la seva producció el 1926, representada per les editorials Valenciana, Maga i Creo. Els seus dibuixants insígnia van ser Gago, Karpa, Palop, Sanchis i Ortiz, entre altres, fins a final la dècada dels 80, quan les editorials del còmic entraren en recessió: unes van tancar, i d’altres van veure com els seus autors van anar a treballar a Editorial Bruguera.

És el 1910 quan un Bruguera funda l’editorial a Barcelona amb el nom de El Gato Negro, el 1940 la família continua com Editorial Bruguera i el 1986 la compra el Grupo Z i es converteix en Ediciones B, provocant la desaparició de Bruguera del mercat espanyol. Sempre dedicada a la publicació d’historietes i literatura popular, novel·la rosa, “westerns” i llibres de butxaca, era la principal i més important editora de “tebeos” d’Espanya. El grup Penguin Random House és actualment el propietari dels drets de l’editorial.

Pulgarcito (1922), El Campeón ((1948), El DDT (1951), Can (1958), Sissí (1958), El Capitán Trueno (1960), El Jabato (1962), Din Dan (1965), Lily (1970) i fins a prop de seixanta revistes han estat les lectures que ens han ajudat a entendre i veure la societat d’una altra manera.

Peñarroya va treballar en totes elles, principalment en Pulgarcito,  però també en els diaris Dicen, el Noticiero Universal i Tele Chico, creant personatges tan volguts i admirats com Don Pío, Calixto, Gordito Relleno, Don Berrinche, Pedrusco Brutote, Bambalino Talíez, Floripondia Pirií se pirra por dar el sí, Don José Calmoso jefe feroz y moroso, Pepe el Hincha, Pitagorín, Draculino. Giner va ser menys prolífic, però de la seva obra en destaca El Inspector Dan de la Patrulla Volante i Robert King enviado especial.

No ens van adonar, però els “tebeos” que teníem a les mans havien passat per la censura prèvia que el règim franquista va exercir, especialment a partir dels anys 50 fins 1975, i que els nostres ninotaires van patir de la mateixa manera que les seves editorials.

En 1957 Peñarroya i Giner s’uneixen amb Cifré, Conti i Escobar per fundar l’editorial DER (Dibuixants i Editors Reunits) i la seva revista Tio Vivo per la que van crear nous personatges: La família Pi i Lolita y Enrique se van a casar són els mes representatius. L’aventura va durar poc i els cinc dibuixants van tornar a Bruguera, el 1958 ho va fer Peñarroya fins a la seva mort i el 1961 ho va fer Giner, que ho va deixar el 1964 per dedicar-se al ram de la construcció. El TIo Vivo va ser comprat per Bruguera, que va recuperar antics personatges dels seus dibuixants estrella, desapareixent del mercat el 1981.

En l’actualitat tots aquests “tebeos” i còmics són motiu de selectives i cuidades reedicions en forma de llibre perfectament enquadernat i, com no, un atractiu per col·leccionistes i nostàlgics de la historieta.

Els vam delectar i no va ser en va, xiquetes i xiquets que en algun moment van ser seduïts pels “tebeos” són ara bons lectors de llibres.

FONTS DOCUMENTALS

  • Arxiu família Peñarroya.
  • Exposició “Homenatge a José Peñarroya, ninotaire, i en commemoració dels 100 anys de la revista d’historietes Pulgarcito”. Colònia Forcallano-catalana. Forcall, del 9 al 31 de juliol de 2022
  • Museu del Còmic (1865-2000). Sant Cugat del Vallès.

BIBLIOGRAFIA

  • 100 años de Bruguera, de El Gato negro a Ediciones B. Guiral, A. Ediciones B. Barcelona. 2010. ISBN 978-84-666-3816-6
  • Tebeos mutilados. La censura franquista contra Editorial Bruguera. Sanchis, V. Ediciones B. Barcelona. 2010. ISBN 978-84-666-4421-1
  • 100 años de Pulgarcito, la revista donde empezó todo. Guiral, A. Penguin Random House Grupo Editorial. Barcelona 2021. ISBN 978-84-02-42517-1