Autor: Antoni Eixarch Cardona

M’he retrobat amb un manuscrit d’un personatge forcallà que forma part de la història comarcal arrel de la troballa d’aquest document original que ens serveix per conèixer alguns fets que van succeir en l’època.

Es tracta de Francisco Guimerà Pauls (Forcall, 1860-1921), d’ofici barber¹, i el seu “Curioso cuaderno de memorias” com ell mateix el va titular. Va fer un relat, a mode de diari, de fets que ell va considerar rellevants que van passar al Forcall, als pobles del voltant i a la resta del món. El seu diari avarca fets que van succeir entre el 1872 i el 1916, i acaba amb dos capítols que em fan veure com de ben estructurat tenia el seu pensament: un es titula pàgina Para poner los nacimientos i l’altre Tabla o índice.

El quadern el va facilitar, al voltant del 1965, la família Viñals Guimerà a través de la seva neta Pilar. El testimoni de Francisco, conegut amb el sobrenom de Tio Muerte (desconec el seu origen, però pot estar relacionat amb la seva pertinença a la Confraria de Sant Antoni) va servir per confirmar recerques recollides en el Bisgargis²: El viejo reloj (1894), obras en el Calvari (1884-1885), derribo de la cruz del campanario (1915), el peiró de la plaza Mayor (1886), la capilla de Ntra. Sra. de la Consolación (1896), Hermanas de Santa Ana (1901), procesión de San Cristóbal (1902), font del Basi (1898), la Sut del rio Cantavieja (1878), la Sut dels Plans (1912), gran diluvio de agua (1879).

Home de poble, observador i crític. Molt religiós. President de la Congregació de Sant Josep i actiu en la de Sant Antoni i Santa Magdalena amortallant difunts. Tenia una bona cal·ligrafia, digna dels millors escribes dels notaris, malgrat que les faltes d’ortografia són notables.

Va iniciar el seu Cuaderno quan tenia 17 anys (1877) i ho va fer retroactivament el 1872 amb el recolzament memorístic de gent major segons ell mateix va detallar en l’escrit. Ho va fer amb tota la intenció de ser llegit, ja que tots els seus relats comencen amb un³ Estimados lectores, voi a expresar que este cuaderno lo he principiado el año 1872. pero como mi talento y mi en tendimiento, no bastaba en aquella hepoca para a de lantar la intencion que yo pensava doi presente, que hasta el año 1876 y 1877. no he puesto porla me moria mas de lo que boi a explicar… pues en terado que fui, de personas ancianas, y de mucha edad, que yo adelante por saberlo, y me dijieron que 72 años temia… el sujeto es José Omedes Rallo.

Algunes de les coses que ell va reflectir en el seu escrit les traslladaré a aquest article per tal de destacar el que més li cridava l’atenció.

Escribo como el año 74 entro de regnado D. Alfonso 12 y nos icieron hacer tres dies de fiesta con lucimiento de ventanes, y tamvien icieron toros, y una poca so lemnidad en la Iglesia.

En raó d’una forta sequera a la comarca (1876-77), …ni agua para vever ni las gentes, ni las caballerias… que parecia el fin del mundo… ycieron una rogativa desde Locau, hasta la Virgen de la Balma… muchos hombres descalzos con cadenas rastrando que daban mucha tristor. Després van venir uns anys de fortes pluges… avia hombres de 86 años de edad ni lo avian visto ni lo an sentido nombrar, ni a sus padres ni a nadie… ahora boy a explicar lo que puedo justificar yo mismo de lo que su cedio aquel dia… (20.10.1879) el rio cantavieja, bajaba, y aun suvia el ahua por en cima del terreno… hasta en cima del camino de detras de la Fuente de la Villa…

Aquets episodis de sequeres alternats amb fortes pluges i riuades que fan mal i inclús costen vides humanes es repeteixen varies vegades …el 26 de abril del año 80 a las 10 horas de la mañana sellebó a Pablo Viñals, el rio, Cantavieja, y tenia la edad de 20 años, y lo en contraron en Zurita, el dia 29, a las cinco de la tarde.Indubtablement el tema climatologia preocupava i molt a la gent del poble. També ens informa d’un terratrèmol a Andalucia i …un bolcante de fuego en los perineos de España y Francia.

El año 1878 murio el Padre Santo, y era Pio, nono… y tenia 86 años de edad, y estubo en la silla  cinco o seis años mas que San Pedro… entro en la silla pontificial Leon trece, y tiene en esta época 68 años de edad… el 29 de junio icieron la entrada de S. Teresa de Jesus, y secelebro con gran solemnidad, he icieron danzas y relaciones, y las niñas dijeron versos. Gran dia de festa per tot el poble.

Escribo como el dia 23 del año 1880, y mes de Enero, vinieron los misioneros, y se marcharon el dia 1, de febrero a las 9 de la mañana. Tambien el dia 2 de Febrero me sortearon para el Servicio del rey y saque el ultimo numero de la quinta y era, el 21. Digo que el dia 22 de Abril  del año 82 me caso yo Francisco Guimera con Simona Querol. Francisco manifesta els sentiments individuals que vol compartir amb els que seran els seus lectors.

Aquesta noticia també era important malgrat fos habitual l’ordenament de monges i capellans, …el año 81 entro a Monja Teresa Peñarroya y Montanes en el convento de Sta. Monica de Valencia,. Tambien… entro a Monja Diodora Molinos y Omedes, en el Convento de Viramvel, y la an puesto Sor Trinidad.

Tambien escribo… Murio un hombre en Cictores que izo unes cosas nunca vistes, pues tres dies antes que murio ensoño que le dician que se avian de morir y lo sierto és que se murio lo mismo que lo de cia, el sujeto es Antonio Deudad.

…se me olvidaba manifestar que en el mes de Julio y de Agosto (1884) ubo grande epidèmica en Francia y en Setiembre a llegó un poco en es Paña, y le llamaban el colera. En altres llocs fa referència a la peste, la virihuela, el dengue i el garrotillo motiu de la mort de varis dels seus nou fills.

La seva sensibilitat no era aliena a la situació politico-social que li va tocar viure i la mostra són les noticies que transcrivia dels diaris:

Escribo como el dia siete de octubre del año noventa y tres, echaron una bomba de dinamita en unteatro de los principales de Barcelona en la cual murieron…

Entraron los Yanques o sean los Americanos en nuestros departamentos, y a los pocos dies que por la havana estos pasaron… entregaron la Isla , y todos los dominios de Puerto Rico y Filipinas (1898).

…ubo una grande batalla de la Tropa Española con los Rifeños o moros de Melilla, pues estallo una guerra (1909).

Notifico que el dia 1 de agosto de 1914 dio principio una grande guerra Alemania contra Francia y Ingalaterra y pagó el pato la primera invadida…

Acaba el Cuaderno fent l’última anotació l’any 1916 amb un breu en el dicenueve de Diciembre fallece Carmen Guimera a las seis de la tarde de heda veinte y ocho años . Fin.

Era una de les seves filles. De tots els fills, només el va sobreviure Pilar, la dipositària del document i el setè, també de nom Francisco.

Estic d’acord amb l’autor del manuscrit, és un quadern curiós. Quaranta quatre anys d’història mereixen aprofundir en la seva lectura.

¹Antigament, els barbers no es limitaven al tractament del cabell sinó que també feien de dentistes o de metges, practicaven petites cirurgies, drenaven furóncols i fins i tot formulaven remeis. A finals del s. XIX els barbers amb coneixements de medicina serien reconeguts com a practicants. Actualment els estudis són de caire universitari amb la titulació de Graduat en Infermeria.

²Eixarch Frasno, José. En la tertúlia del Tio Muerte – Bisgargis n. 31, 32, 33,34, 39, 40, 46, 47 i 49. Colònia Forcallano-catalana. 1968 a 1970. Barcelona.

³Respecto textualment el seu escrit i els següents en castellà i cursiva.