Autor: Josep-Lluís Carbó Ferrer

Al 1969 l’economista anglès Ezra J. Mishan va publicar el llibre 21 Popular Economic Fallacies, posteriorment traduït al castellà com a Falacias Económicas Populares. No cal ara i ací entrar en detalls de les fal·làcies a què feia referència, però sí a l’esplèndid motiu de desmuntar creences populars sense fonament, tan comunes en àrees com l’Economia, la Filologia en general i l’Etimologia en particular, la Meteorologia, l’anàlisi política, les alineacions dels equips de futbol, etc. El que vull ací és només amprar-ne l’expressió i emparar-me en la idea que cal desarmar determinades idees amb les que mos amenacen, martellegen i amarguen.

La inflació és una pujada dels preus generalitzada i persistent en el temps, amb la conseqüent pèrdua del valor dels diners. Pot tenir moltes causes, tant estructurals com conjunturals però, generalitzant molt, podem convenir que és conseqüència de la contínua lluita de tots els agents econòmics per quedar-se amb la major i millor part possible del resultat de l’activitat econòmica. Les crisis d’inflacions o hiperinflacions són recurrents en el nostre món i la teoria econòmica comunament predicada la instaura, ja des de fa dècades, com a bèstia negra de l’activitat econòmica, de l’acció política i de les nostres vides. La inflació és perversa, la inflació és costosíssima, la inflació mata la gent, res pitjor que la inflació, mos han dit, mos diuen i reiteren sense parar.

Vet aquí que, de dos o tres mesos ençà, la globalitat dels mitjans de comunicació i adoctrinament social han començat, una volta més, la campanya periòdica de terror en la que mos expliquen lo roïna que és la inflació i, el que és encara més terrible, que som immersos en una tremenda inflació. És realment aixina?

Res millor que vore les dades, tal com són en origen, el mateix origen on diuen obtenir-les els mitjans avantdits. Mos diuen que l’IPC (total España) interanual a octubre 2021 ha variat en un 5’4%, xifra més anguniosa que una epidèmia massiva. Anem a pams i fem-ne una minúscula anàlisi, un simple cop d’ull al web de l’Instituto Nacional de Estadística (organisme la faena del qual paguem entre tots i aprofita a ben pocs) mos ofereix les interessants xifres que podeu vore al quadre (el blanc-i-blau). Mireu, mireu[i], resulta evident que, exclosos els components 04 i 07, els afectats per l’increment del preu de l’energia[ii], els valors de variació de l’IPC fluctuen entre un valor negatiu (Comunicacions) i l’1’7% en Alimentació o el 2% de Restaurants i Hotels.

Encara més, atès tot el que hem viscut estos dos darrers anys, pareix lògic que el millor indicador per analitzar sensatament la marxa de la presumpta inflació comprengui tots dos anys. Novament és l’INE el pare de les xifres i, si prenem la dada de variació de l’IPC en els darrers 24 mesos[iii], veiem que el seu valor acumulat ha estat del 4’5% el que es tradueix en un 2’2% anual. Patim una hiperinflació galopant?

Una altra. Les pensions de jubilació s’acabaran, som massa gent, viurem cada volta més i no hi haurà prous recursos per mantenir un sistema de pensions com l’actual. Mos hem d’anar preparant per a esta imminent i segura catàstrofe. Com? Molt fàcil, confiant la nostra previsió social a les entitats financeres que proveeixen magnífics productes d’estalvi per a la vellesa, encomanant-los-hi a elles el gaudi dels nostres últims anys. Vet aquí com, per axioma doctrinal, en el món futur no hi haurà recursos -si són públics- per a tanta gent vella i ociosa però sí que n’hi haurà si són privats, a caramull!

Ben segur, quan siguem vells, viurem del que produiran i serviran els aleshores actius. Si els aleshores actius ni produeixin ni serveixen, no hi haurà recursos, ni públics ni privats; quedaran tots reduïts a apunts comptables el valor dels quals (molts “diners” per a comprar poques coses disponibles) disminuirà a la mateixa velocitat (aleshores sí), de la inflació generada per aquell excés de demanda. Molta gent amb molts diners demanant coses escasses acaben generant increments de preus i pèrdua de valor dels diners, siguin públics, siguin privats, estiguin en mans de la Seguretat Social o estiguen en mans dels Bancs.

I realment serem molts, de veres serem tants? Tornem a les dades de l’INE. Mirem-nos amb atenció les dades de l’Esperança de Vida. Fem-ho amb este segon quadre, el groc, que publica l’INE al seu web, manllevant les dades de l’Eurostat.

Salta a la vista de seguida, la dada és estimada i provisional però per la seva contundència és molt reveladora, l’esperança de vida als 65 anys va baixar l’any passat entre un 6’3% i un 7%, un any i mig! Hem reculat a situacions prou anteriors a la reforma del sistema de pensions de 2013. Per bé que són xifres provisionals[iv] i que és possible que el descens en l’esperança de vida sigui provocat per persones que percebien pensions tirant a baixes, la dada és desgraciadament prou significativa i prou rellevant perquè hagués estat divulgada a bastament. Sense ser determinant, l’impacte d’este descens en el sistema de pensions ha de ser tingut en compte. Us sona haver-la sentit divulgar per xerrameques, mastegar en tertúlies o comentar en informatius?

Tan de bo l’esperança de vida als 65 es recuperi ben prompte i pugui ser un altre cop objecte de les amenaces profètiques més obscures; si no, d’ací a trenta anys quan tots els fills del baby boom dels seixantes hagin mort, amb què mos amartellaran fins a aterrir-mos? De quina fal·làcia xerramecaran aleshores?

Naturalment, la realitat econòmica i social pot evolucionar, regirar-se o no, cap a formes i valors que ara no podem ni sospitar, per bé o per mal. Però la realitat d’ara, amb les xifres d’avui, és la que és i no hem de deixar-nos aterrir per fal·làcies interessades i, menys encara, fer-mos-ne nosaltres els heralds.

Josep-Lluís Carbó Ferrer,  Centre d’Estudis dels Ports – Els Ports en moviment


[i] Font. INE https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=22344

[ii] L’IPC dels quals ha variat en un any ha variat un 49’6% en el cas de l’energia d’ús domèstic i un 17’2%  en el cas de l’ús de vehicles personals

[iii]https://www.ine.es/varipc/verVariaciones.do?idmesini=10&anyoini=2019&idmesfin=10&anyofin=2021&ntipo=1&enviar=Calcular

[iv] Cosa que no vol dir que les definitives no siguin encara pitjors, més que més quan es puguin calcular les de 2021.