Autora: Susana Martí Martí

De ben segur que ja us havíeu oblidat tots de la Iniciativa Maestrazgo-Els Ports; jo també, però aquests dies la publicació del número 5 dels Papers dels Ports ho ha tornat a remoure tot. Una revista ben feta, amb articles molt interessants però amb un editorial que torna a recordar-nos que hem de donar les gràcies al Centre d’Estudis dels Ports per haver-nos lliurat de les 10 plagues d’Egipte i que, de nou, es vanaglòria d’haver imposat la seva manera de veure les coses. L’editorial es titula: La victòria de la persistència: ni la pandèmia ni el neoliberalisme pseudoecologista ens aturen. Guau! Evidentement cada mitjà pot tindre la línia editorial que vulga, però he de dir què a mi m’hauria agradat, abans que ens salvaren, poder assistir a alguna conversa per tal de conèixer de primera mà la iniciativa i valorar per mi mateixa, si alguna de les coses que es proposaven podria haver sigut interessant per a la meua comarca. No va ser possible. Tanta persistència va fer que la iniciativa descarrilara abans que tots poguerem conèixer-la de més a prop.

Som molts els que no estem en absolut d’acord amb el mode com s’ha actuat i és per això que voldria exposar una altra manera de veure les coses. Suposo que heu vist moltes vegades el famós mapa on es dibuixa el territori al qual afectava la iniciativa Maestrazgo-Els Ports. Toca lleugerament altres comarques però es centra bàsicament en El Maestrazgo i el Matarraña a Terol, Els Ports i la zona de la Tinença de Benifassà, a Castelló i el Parc natural dels Ports i la Terra Alta, a Tarragona.

Doncs bé, encara que estic d’acord en tot això de la nova ruralitat, que s’ha d’apostar pel sector primari, que no podem viure només del turisme… No és el mateix viure al Baix Maestrat o al Montsià que als Ports, el Maestrazgo de Terol o la Tinença de Benifassà. Us convido, per si no ho coneixeu, a que visiteu la zona del Maestrazgo, que s’endinseu per Cuarto Pelado (el port que hi ha per sobre de Cantavella) cap a La Cañada de Benatanduz per la carretera que ara en diuen The Silent Route.

Veureu un paisatge increïble. Passat la Cañada, arribareu a Villarluengo. Heu de visitar també Pitarque, els orgues de Montoro, el poble de Montoro de Mezquita, situat en un lloc al·lucinant, on des de fa poc han habilitat unes pasarel·les per a endinsar-se en l’estret de Valloré que és un congost que forma el riu Guadalope que baixa atropellat des d’Aliaga. No ho oblidareu. Podeu tornar per Tronchón, Luco de Bordón o podeu anar a la zona de Castellote, Ladruñan, Las Cuevas de Cañart, Dos Torres de Mercader o a la de Villaroya de los Pinares i Miravete de la Sierra, un poblet deliciós… I si trobeu algun llaurador li podeu explicar això de la nova ruralitat. Pot ser que li interesse, però em sembla que… no en trobareu cap. Consulteu els habitants que hi ha a la comarca tenint en compte que sempre hi ha més censats que residents i que la majoria ja tenen els cabells blancs.

La mateixa operació la podeu repetir a la Tinença de Benifassà. Hi ha 7 pobles: Castell de Cabres, Boixar, Coratxar, Ballestar, Fredes, Bel i La Pobla de Benifassà.

I en molts pobles de la comarca dels Ports, tan “autèntics”ens estem quedant igual, en la majoria ja no hi ha ni escola.

Sembla que, a banda dels promotors de la Iniciativa Maestrazgo-Els Ports hi ha molta altra gent amb desconeixement de la zona.

Desconeixement preocupant també en gent que es dedica al periodisme d’investigació. Començo amb gran expectació a llegir el famós article de La Directa per veure el gran engany en el qual hem estat a punt de caure i en la primera línia em trobo això “Un mar d’oliveres recorre les carreteres que uneixen els pobles de la comarca dels Ports, l’alt Maestrat…”. Un mar d’Oliveres?????? Als Ports????

Si comencem així…jo com que em desanimo.

Segueixo llegint i de seguida me n’adono que estic davant d’un periodisme exprés que no es pren el temps ni les molèsties per fer una investigació exhaustiva i seriosa. Si hi ha alguna cosa fosca que s’investigue, és clar, però d’una manera rigorosa. Per resultar creïble, un periodista ha de documentar-se bé, ser, en principi, imparcial i investigar, sense prejudicis, donant la possibilitat d’explicar-se a totes les parts i no publicar informació esbiaixada. Res d’açò trobem aci. En tot aquest “procés d’investigació”, únicament es tenen en compte les evidències que permeten als autors arribar a la conclusió desitjada. Segons el mètode científic, açò és fer trampa.

I aquest desconeixement generalitzat de la zona ha jugat a favor dels principals opositors a aquesta iniciativa que s’han aprofitat de la bona voluntat de molta gent que defensa l’agricultura i la ramaderia tradicional que estan pràcticament extintes per ocultar els veritables interessos, que no són els dels pobres agricultors i ramaders als que volen deixar sense terres sino els de propietaris de terrenys que volen via lliure per a la instal·lació de molins eòliqus, la ramaderia intensiva del porcí que no vol cap tipus de regulació i les agrupacions de caçadors ( no se si se m’escapa algun altre).

El temps de confinament per la Covid va permetre moltes especulacions i l’expansió de “bulos” ha sigut generalitzada, – asoltaran llops i óssos, faran una compra massiva de terres, ho barraran tot, no podrem ni entrar al parc natural perquè serà d’ús exclusiu dels americans rics, no deixaran que ningú cultive les seues terres ni permetran la ramaderia…- que han espantant la gent i amb raó.

La Directa ha contribuït a crear confusió, s’han implicat en el tema col·lectius de fora del territori afectat, que han fet molt de soroll a les xarxes socials parlant de neocolonialisme, mercantilització de la natura i altres xorrades. I el centre d’estudis dels Ports dels que s’esperava una actitud més analítica i assossegada s’ha llençat incomprensiblement en tromba a desacreditar la iniciativa exigint als representants municipals dels Ports i al govern valencià que es posicionaren de manera urgent. A partir d’aci tot es va precipitar, comunicats de desconfiança i rebuig vers la iniciativa del PSPV, la consellera del ram, la mancomunitat Els Ports, altres associacions comarcals i fins i tot de l’Aplec dels Ports.

Tot açò juntament amb molts errors de comunicació per part de l’equip promotor han acabat formant la tempesta perfecta. La creació d’un parc natural de 550.000 ha no és factible i no crec que s’ho haja plantejat mai ningú.

La idea era la de protegir determinades zones d’especial importància ecològica creant petits parcs dispersos i mantenir la resta de la zona igual com està ara però incentivant models d’agricultura i ramaderia ecològica i on tindria cabuda tot tipus d’activitat, ramaderia intensiva, caça i també la indùstria eòlica racional.

Aquestes comarques s’estan quedant sense gent i si no les protegim i cuidem podem acabar sent objecte de projectes molt pitjors que el de crear parcs naturals. Un territori tan vast i deshabitat és ideal perquè proliferen mines a cel obert i esperem que no pensen en nosaltres per a coses pitjors com a cemintiris de residus nuclears o en un món tan canviant, projectes per a possibles necessitats futures encara desconegudes que podrien venir imposades.

Encara més preocupant és, que tot indica que l’abandonament rural juntament amb l’avanç del canvi climàtic crearà un còctel explosiu, un polvorí, que afavorirà megaincendis forestals de gran poder devastador i impossibles d’aturar.

Davant això hem d’actuar i ens fa falta gent, “guardians del territori”, gent que s’instal·le ací, que cuide la terra i mantinga una naturalesa viva amb paisatges sans i productius. Està clar que hem d’apostar pel turisme de natura, restaurar els boscos, augmentar la biodiversitat, hem d’apostar per l’agricultura i la ramaderia ecològica respectuoses amb el medi ambient que donen un valor afegit als nostres productes, hem de recuperar masos, hem d’incentivar a la gent perquè s’instal·le, hem d’ajudar a la gent que es vulga quedar…

Tenim paisatges meravellosos i recursos naturals suficients i combinar agricultura, ramaderia i turisme funciona!

Estem en un moment crític i no podem perdre oportunitats; necessitem un bon pla de desenvolupament rural, necessitem recursos, necessitem totes les idees. És per això que penso que hem despatxat aquesta iniciativa massa radicalment, hem deixat passar un altre tren que ben controlat hauria sigut una peça més cap al futur que volem, una ajuda per a les nostres comarques que, incomprensiblement i per raons que no entenc, s’ha esfumat.

I en fí, penso també que hauríeu de fer una mica més d’autocrítica, ser més humils, deixar de mirarvos tant el mélic i tractar de curar aquesta miopia crònica amb tants de prejudicis a tot el que ve de fora i que condemna de manera sistemàtica totes les idees que no són pròpies. Ha arribat un punt que ja em costa distingir el vostre discurs del d’altres formacions de les que no volem ni sentir parlar.

La convivència és possible i necessaria, només fa falta una mica de sentit comú.