Sara Gargallo Bellés

En aquesta època de l’any que la calor apreta, moltes podem aprofitar per a tallar la rutina i recuperar energies amb les ben merescudes vacances. Deixarem de consultar freqüentment el correu electrònic per a dedicar-nos a les nostres aficions, a dur a terme aquelles tasques acumulades per a les que no és fàcil trobar el temps suficient o simplement ens dedicarem temps a nosaltres mateixos i als nostres propers. Les aficionades a l’agricultura, de ben segur que passarem unes quantes hores al tros de terra: regar, escardar, esporgar… i el més desitjat de tot, collir!

Si hui en dia l’estiu és sinònim d’esbarjo, temps enrere coincidia amb una de les èpoques de més feina a la nostra comarca. I és que entre altres coses era el temps de segar, és a dir, de collir el cereal cultivat als bancals per a després separar el gra de la palla i recollir les dues parts per a aprofitar-les durant l’any. Si bé les dos parts eren de profit, no cal ni dir com d’apreciat era el gra amb el qual s’obtenia la farina que hauria de ser la base per a elaborar el pa al llarg de l’any.

El temps de la falç era una època de treball tan dur com clau per a abastir d’aliment la resta de l’any. Però no era no l’única temporada. I és que als Ports les estacions de l’any determinaven els treballs que permetien abastir i auto-abastir a la població.

Un altre moment marcat al calendari era el de la matança del porc. Com que havia de fer bona cosa de fred per a assegurar la conservació de la carnassa obtinguda, esta feina se solia dur a terme en els mesos més durs de l’hivern. Eren jornades llargues de feina que incloïen nombrosos rituals per a elaborar els tan preuats productes de la matança: des de bullir i ratllar les cebes per a fer les botifarres i els bolos, fins a embutir les güenyes i xoriços o, un dies més tard de la matança, fregir la carn per a omplir els pots del tan apreciat frito. Tot i la feina que comportava la matança, era una fita esperada per tota la família, ja que d’una banda significava que el rebost tornaria a lluir quantiós i d’altra gaudirien tant de menjar el frescum amb allets ben fregits com de cantar i ballar al bureo, que no faltava mai en aquelles cites.

I és que la cuina tradicional dels Ports ha estat marcada per l’aprofitament dels recursos que l’agricultura i la ramaderia oferia en cada moment. Aquest aprofitament, lligat a la dispersió dels assentaments poblacionals en xicotets pobles i nombrosos masos aïllats, així com a la climatologia dura i freda, feia necessària la conservació d’estos aliments que es produïen en determinades èpoques de l’any. A més de la farina o dels productes de la matança, era comú elaborar conserves de productes tan variats com les tavelles, les tomates, els escabetxos o les pataques petorreres. Tota una munició de menjar que calia conservar i administrar adequadament per a que els recursos cobriren la volta d’un any sencer.

Tot i que l’aprofitament és un tret característic de la nostra cuina, també trobem plats molt elaborats entre la nostra cuina més arrelada. Pel que fa a les carns, un exemple de recepta minuciosa i saborosa és la gallina trufada. Elaborada en ocasions especials, esta preparació laboriosa i distingida on la tòfona juga un paper fonamental feia i segueix fent les delícies dels paladars més exigents.

I què dir de les postres? El ventall de receptes és amplíssim i trobem des de pastes seques com les rotlletes toves, els almendrats o els mantecats, passant pel lluïdor monte nevado, fins a arribar als grans clàssics com la collà o l’afamat flaó.

I és que la nostra és una terra plena de cuina, amb característiques i trets que la fan única, com únics ens sentim cada vegada que tenim el plaer de degustar-la a taula i de continuar cuinant-la a les nostres cases. La gastronomia caracteritza a una societat i reflexa el seu paisatge, la seua climatologia, les seues costums i la seua història. La cuina que hui gaudim és una herència única que mereix ser mantinguda, valorada i donada a conèixer. Amb aquests objectius s’ha publicat recentment el llibre La cuina dels Ports, el qual arreplega les receptes més característiques de la nostra cuina tradicional i les contextualitza amb les característiques que marquen la nostra comarca i la nostra manera de viure i d’entendre la vida.

Salut, bon profit i bon estiu!

I és que la nostra és una terra plena de cuina, amb característiques i trets que la fan única, com únics ens sentim cada vegada que tenim el plaer de degustar-la a taula i de continuar cuinant-la a les nostres cases. La gastronomia caracteritza a una societat i reflexa el seu paisatge, la seua climatologia, les seues costums i la seua història. La cuina que hui gaudim és una herència única que mereix ser mantinguda, valorada i donada a conèixer. Amb aquests objectius s’ha publicat recentment el llibre La cuina dels Ports, el qual arreplega les receptes més característiques de la nostra cuina tradicional i les contextualitza amb les característiques que marquen la nostra comarca i la nostra manera de viure i d’entendre la vida. Salut, bon profit i bon estiu!