Jordi Marín i Monfort

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions del verb confinar és “tancar (algú) dins un espai limitat”. Cap de les altres accepcions fa referència a tancar res que no siga algú, de manera que si tanquem quelcom que no siga una persona el verb confinar potser no seria el més adequat. Dit això, potser hauríem de posar-hi cometes al títol i dir-ne “desconfinem”. Siga com siga, s’entén el missatge atesa la volada que ha agafat el terme les darreres setmanes.

Podria parlar d’altres aspectes del confinament i centrar-me en la part d’aquest que ocupa l’atenció mediàtica del moment, però m’he pres la llicència d’escriure sobre una de les conseqüències d’aquest confinament humà que hem viscut i que, a hores d’ara, ningú pot assegurar-nos que no tornem a viure properament. És del món cultural que vull escriure, de com s’ha vist afectat per aquesta aturada sense precedents i de com en quines condicions pot acabar eixint. Voldria posar damunt la taula unes reflexions que van molt més enllà de les conseqüències econòmiques per al sector cultural que, com d’altres sectors, han patit i patiran els propers mesos. No és intenció d’aquestes quatre ratlles valorar si unes butxaques s’han vist més afectades que d’altres, no va per ací la cosa. Totes ho han patit. Voldria posar el focus per una banda sobre el fet que una de les derivades que ha portat el confinament, fruit de la retallada de la llibertat de moviments, és l’accés a la cultura. I per l’altra, posar-lo en què passarà a partir d’ara en aquest àmbit.

Fins ara hem vist com s’ha decretat un estat d’alarma que ha comportat la suspensió temporal de competències transferides a les autonomies, algunes des de feia més de tres dècades com ara la sanitat. Hem estat testimonis d’una militarització desacomplexada d’una qüestió que era, i segueix sent, essencialment de salut pública. Hem assistit al renaixement d’una cinquena columna que crèiem extinta, però que ha rebrostat en alguns balcons, aplaudint excessos policials i delatant veïns. Anuncis d’ús d’eines digitals per controlar la població a través del mòbil saltant-se la norma més elemental de protecció de dades: que nosaltres en donem autorització expressa. I alguna que altra mesura més que de ben segur em deixo. Situacions totes que ens transporten a altres moments de la història o a les pàgines de novel·les distòpiques que ara fins i tot ens han arribat a semblar profètiques. I, personalment, he viscut amb perplexitat com hem acceptat tot això sense gaires estridències.

Ara, immersos en el desconfinament, se’ns anuncia l’arribada d’una nova normalitat. Però, com de “nova” serà aquesta normalitat que se’ns vaticina? No ho sabem, però tinc la sensació que algunes d’aquestes mesures han vingut per quedar-s’hi. Em fa la impressió que el nou món, si em permeteu dir-ne nou, serà molt més restrictiu. Restriccions que ens seran venudes com a mesures pel nostre bé i que acceptarem de bon grat. Ja em disculpareu, però no puc evitar pensar que al llarg de la història, sempre que s’han retallat llibertats, una de les primeres en patir les retallades ha estat la cultura. La cultura més enllà de les persones que en viuen directament, que la produeixen, que ens la fan arribar. La cultura en majúscules. Correm el risc que aquesta cultura quede en part confinada com ho ha estat en altres moments. Abans en deien censura, veurem amb quin eufemisme ens l’emboliquen ara. Crec que es es veurà greument afectada la llibertat de premsa (ja ho hem vist aquestes setmanes), s’ofegarà econòmicament el sector més enllà del que hem viscut ara (se’ns dirà que ara tenim altres prioritats) i qui sap si acabarem vivint modificacions que afecten directament l’educació (no podem descartar res). La recentralització provocada per l’estat d’alarma és un caramel que a uns no els ha desagradat el gust i d’altres frisen per tastar-lo. Alguns hi veuen dolçor carregada de nostàlgia quan molts hi trobem un regust ranci extremadament amarg. Veurem quin grau de desconfinament se li aplica a la cultura, directament o indirecta.

Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món, i l’educació no és més que posar a l’abast l’accés a la cultura perquè les persones es puguen desenvolupar plenament. Haurem d’estar-hi molt alerta i assegurar-nos que la cultura no queda al marge d’aquest desconfinament que ens ha de dur a una “nova” normalitat. Haurem de vetllar des d’ara mateix perquè ningú ens hi limite l’accés per més que ens anunciïn amb cants de sirena un món feliç en què en podem prescindir. Vaja, un món que ni el mateix Huxley se’n podria resistir.

Si volem evitar-ho no ens quedarà més remei que prendre també la iniciativa i participar de la definició d’aquesta nova normalitat. Com? Fent allò que més por fa el neoliberalisme, lluitar contra l’aïllament dels individus: compartint, cooperant… En definitiva facilitant l’accés a la cultura des de qualsevol racó, combatent la desinformació i denunciant públicament qualsevol intent de coartar el nostre dret a saber i a aprendre. Avancem-nos, per si de cas.

El Centre d’Estudis del Ports, des de la seua humil posició, ho continuarà fent tal i com ho ha estat fent fins ara, com ho han estat fent tots els centres d’estudis repartits pel territori des de sempre. Aquesta és la seua funció essencial: promoure, preservar, difondre i incentivar l’estudi de la cultura en el seu àmbit d’actuació més proper, siga el municipi, la comarca com és el nostre cas o el país. Una tasca que no sempre es veu en tota la seua dimensió però que no per això es deixa de fer, perquè la fita última s’ho val. Aquesta fita no és cap altra que democratitzar l’accés a la cultura. Una cultura que ens ha de fer més lliures com a persones, més respectuoses, més tolerants i en definitiva ens ha de permetre aconseguir una societat millor per a tothom.

Ho continuarem fent en la mesura de les possibilitats que el retorn a la normalitat ens ho permeta. És evident que aquest estiu potser haurem de renunciar a activitats que requereixen presencialitat (el temps dirà), però en promourem d’altres.

En aquesta línia ens volem sumar a un projecte d’abast mundial que fa anys que lluita per posar a l’abast de tothom l’accés gratuït a continguts de tot tipus i que sovint no es valora com cal: la viquipèdia. Ens n’hem adonat que aquesta té grans llacunes pel que fa a la comarca dels Ports i els seus pobles i és per això que estem treballant en el disseny d’un projecte per augmentar-ne les entrades. El projecte necessitarà de la participació de tothom, per la qual cosa farem una crida perquè qui hi vulga col·laborar s’hi puga adherir. En breu tindreu més notícies al respecte. Fem cultura i comarca entre totes. Ens hi jugem molt.