Vicent Royo Pérez

Fa unes setmanes que oficialment ha acabat l’estiu. Tot i que la tardor es resisteix a assentar-se, ja enfilem algunes de les rigors pròpies d’aquesta època de l’any i comencem a traure dels armaris algunes peces de roba que ens ajuden a entendre que l’etapa estival ha arribat a la seua fi. En aquesta tessitura, és moment de fer balanç de tot allò que ha marcat el ritme de les nostres vides en els darrers mesos, perquè l’estiu sol ser una etapa més frenètica que la resta de l’any. És cert que la gran majoria fa vacances i aprofita per a descansar, però també és cert que les agendes culturals dels nostres pobles estan ben farcides d’actes de tota mena. Conferències, presentacions, exposicions, tallers… Una multitud d’activitats que imprimeixen al ritme quotidià de particulars i associacions que hi ha al darrere de la seua organització una dinàmica que no els permet relaxar-se. A més, al bell mig d’aquest frenesí resulta ben difícil parar-se a pensar i traure un balanç de tot allò que està en marxa. Per això, aprofito aquestes línies i la separació temporal que hi ha respecte l’estiu per a escometre aquesta tasca, encara que siga de manera breu. Com es lògic i per sort, resumir tota l’activitat que hi ha hagut als Ports durant l’estiu en unes poques paraules és impossible. Per aquest motiu, em detindré només en tres fets que il·lustren a la perfecció el caràcter i la importància del moviment cultural que inunda els nostres pobles durant aquesta etapa.

El primer referent arribà el 6 de juliol. Aquell divendres, per la vesprada, Vilafranca acollí la presentació d’un llibre que esdevindrà —si no ho és ja— un referent imprescindible en la història del poble. Em referisc a l’obra de Rafael Monferrer Guardiola L’església parroquial de Vilafranca. Memòria històrica. Descripció evolutiva. Béns patrimonials. Miscel·lània. Cronologia, publicada per Onada Edicions (Benicarló, 2019), amb el finançament de l’Ajuntament de Vilafranca. Pel títol, pot semblar que som al davant d’un monogràfic sobre el temple parroquial del poble. Res més lluny de la realitat. El llibre és producte de més de treta anys de treball incansable del seu autor, un intel·lectual polièdric que, des de la seua formació en medicina, ha sabut introduir-se de ple en les disciplines humanístiques amb rigor i contundència. De fet, aquest llibre és una impressionant barreja de ciència en tots els àmbits, des de l’arquitectura, la matemàtica i l’estadística fins la història, la geografia i l’art.

En les 594 pàgines que té, s’escruta minuciosament el procés de construcció de l’església i tots els assumptes associats, però com que no és possible entendre el temple i els canvis que experimenta al llarg del temps sense comprendre el seu entorn, l’autor realitza una exhaustiva anàlisi de la comunitat rural des d’època medieval fins als nostres dies. Sincerament, som al davant d’un exercici d’erudició que està a l’abast de molt pocs i que, amb el temps, també serà una obra de referència per a especialistes de moltes matèries. Deia abans que l’estudi és el resultat de més tres dècades d’esforç de l’autor, però vertaderament aquest llibre no és la fi d’un procés d’investigació. Ans al contrari, la publicació és el principi de moltes altres recerques que se’n derivaran i que permetran conèixer molt millor el passat de Vilafranca i de la resta de pobles dels Ports. Per tancar aquest apartat, no voldria deixar d’esmentar la delicadesa d’Amat Bellés a l’hora de fer la portada, la cura d’Onada Edicions pel que fa a l’edició i, sobretot, el suport de l’Ajuntament de Vilafranca, mecenes incansable de la cultura local i comarcal.

Unes setmanes després de la presentació del llibre, arribà un acte més conegut per tots. Com és ben sabut, entre el 26 i el 28 de juliol tingué lloc el XLI Aplec dels Ports, que enguany se celebrà a Herbers. Des de fa molts anys, és costum que els concerts i els àpats generosos de tot el cap de setmana s’acompanyen amb xarrades, exposicions, conferències i taules de debat, i enguany no va ser diferent. Ans al contrari, l’organització tingué l’encert d’enarborar la bandera de la lluita contra el despoblament i tots els actes del cap de setmana tingueren alguna relació amb el tema central de l’Aplec.

En aquest sentit, diumenge a migdia representants del Centre d’Estudis dels Ports i el Centre d’Estudis del Maestrat presentaren un projecte d’investigació que duen a terme de manera conjunta per estudiar el despoblament de les dues comarques històriques. El projecte ha estat finançat per l’Institut Ramon Muntaner i, durant aquests mesos finals de 2019, les antropòlogues Íngrid Bertomeu i Maite Hernández (Inclita Cultura) estan duent a terme les tasques de recerca pertinents. En els pròxims mesos tindran uns primers resultats, que compartiran amb tots nosaltres en aquest mateix espai. Per això mateix, aprofita per anunciar-vos que el treball està en marxa, però ho deixo ací. Seran elles les que us transmetran de primera mà els resultats.

Finalment, s’ha de fer esment de la tercera fita de l’estiu. Bo, més que una fita, és una sèrie de fites al llarg de l’estiu. Em referisc al cicle de Diàlegs dels Ports, que se celebren de manera periòdica durant tot l’any i que a l’estiu n’augmenten la intensitat. Sense anar més lluny, només el passat mes d’agost n’hi hagué vuit, un bon número de converses amb especialistes de diverses branques del coneixement que estan relacionats amb la comarca i els seus pobles d’una manera o altra. Investigadors de prestigi internacional, membres destacats de la classe política, intel·lectuals i erudits amb dècades de formació i recerca… La nòmina de personalitats que desfilen per la Sala de l’Ajuntament de Morella posa a la comarca dels Ports a la primera plana de l’actualitat perquè ací es debat sobre qüestions transcendentals per als seus habitants i també per a la resta del país. I això és així gràcies a la voluntat insaciable de les persones que el fan possible, perquè des de lluny i des de prop posen tots els seus esforços per a què la comarca estiga viva, almenys en l’àmbit cultural. Fet aquest breu repàs, no voldria que ningú se sentira ofès. Com he comentat al principi, resulta impossible encabir tota l’activitat cultural de l’estiu a la comarca dels Ports en uns pocs caràcters i per això m’he pres la llibertat de prendre aquestes tres fites. Ara bé, no tot s’acaba a l’estiu… El cicle de Diàlegs dels Ports segueix durant la tardor i l’hivern, com també ho fan els actes culturals de tota mena. De fet, aquests dies passats, importants músics internacionals han delectat a tots aquells que han volgut anar a un lloc tan emblemàtic com el castell de la Todolella. Tot aquesta activitat i tota l’empenta de les persones que hi ha al darrere mostren que a la comarca hi ha vida i, si hi ha vida, hi ha esperança.