Sara Gargallo Bellés

A les vesprades de finals d’agost als nostres pobles és ben comú vore com les boires comencen a pujar barrancs amunt i el mercuri dels termòmetres va caient. El canvi d’estació cap a la tardor acostuma a vindre acompanyat de pluges, més o menys abundants segons l’any. I d’això el refranyer en sap molt. Però com que ja hem començat algun article tirant mà d’aquest recurs i no convé abusar, deixarem que en aquest cas siga el lector qui regire entre les desenes de dites populars que parlen de la precipitació a la tardor i de les seues bonances.

Els afeccionats i les afeccionades als bolets ho tenen clar: l’aigua de finals d’agost és la millor per a que isquen els primers rovellons i i cal que es mantinga al llarg dels mesos següents per a que dure la temporada. A més, la pluja d’esta època de l’any també és bona per als sembrats i, com sempre, és benvinguda per als boscos, per a recarregar aqüífers i per a netejar l’atmosfera.

Tot i les bondats de la pluja, de les que acabem de destacar-ne algunes, a voltes aquest fenomen meteorològic ens mostra la seua vessant més dolenta i, malauradament, enguany hem viscut un d’aquests episodis. Tant és així, que aquest 2019 quedarà marcat pels episodis d’inundacions i les seues brutals conseqüències a les comarques del Baix Segura, les Marines, La Costera, Vall d’Albaida i també a Múrcia. En alguns d’estos punts, com és el cas d’Oriola, en 48 hores va ploure més del doble de la quantitat que se sol registrar durant un any sencer.

A la nostra comarca, tot i que la pluja arreplegada va ser quantiosa i amb una intensitat elevada, no vam patir danys greus. Això no obstant, aquests episodis de pluja intensa fiquen a prova els sistemes de clavegueram i trauen a la llum el civisme col·lectiu, ja que si els alts cabals que circulen per les canonades són majors que els que aquestes poden transportar, es produeix el desbordament de les xarxes i poden ocórrer vessaments d’aigua. És el que es coneix tècnicament com sobreeiximents. En el cas hipotètic de que les canonades estigueren totalment netes, l’aigua que es vessaria al medi seria aigua de pluja i no implicaria cap conseqüència mediambiental. Tanmateix, no sol ser així ja que els claveguerams solen acumular restes sòlides que s’han anat dipositant al llarg del temps i els alts cabals d’aigua impliquen un efecte neteja del clavegueram. Aquest és el cas que venen denunciant algunes veïnes i veïns de la comarca, ja que en èpoques de pluja intensa el sobreeiximent d’alguns col·lectors implica el vessament de residus sòlids al medi.

A les xarxes de recollida i transport d’aigües residuals s’acumulen residus de diferent tipologia que tenen un origen comú: el seu abocament indegut al vàter. Com que les xarxes del clavegueram no estan dissenyades per a transportar este tipus de residus, es van dipositant en les conduccions i es formen acumulacions que van augmentant de grandària, arribant fins i tot a obstruir el pas de l’aigua. El residu predominant en aquests embussos són les tovalloletes, d’ací que moltes vegades aquestes acumulacions reben el nom de el monstre de les tovalloletes. S’acumulen, però, residus de diversa tipologia, principalment relacionats amb la higiene personal: bastonets per a les orelles, preservatius, compreses, fulletes d’afaitar i un llarg etcètera. A més, el greix i l’oli que es llança indegudament amb l’aigua residual juguen un paper important, ja que també queden retinguts en aquestes obstruccions i quan baixen les temperatures, solidifiquen, donen consistència a la massa de residus i formen el que s’ha vingut a nomenar com a fatberg. Es tracta d’un símil del terme iceberg en el que s’ha substituït el concepte ice (gel) pel concepte fat (greix), i des de l’any 2015 aquest terme està inclòs al diccionari Oxford. Els fatbergs, com els icebergs, contenen la major part del seu volum oculta baix la superfície, però en este cas no estan ocults baix dels gèlids oceans sinó baix de les nostres cases, als claveguerams.

La problemàtica dels fatbergs té una magnitud internacional, doncs el primer cas registrat va ocórrer a Kingston, a Londres, a l’any 2013. També a Londres, al 2017, es va detectar i extraure un fatberg de més de 250 m de longitud y 130 Tm de pes al districte de Whitechapel. Aquest ha sigut potser el fatberg més mediàtic fins a la data, ja que alguns dels seus fragments van estar exposats al Museu de Londres amb la intenció d’impactar al públic visitant i generar consciència social al voltant d’aquesta problemàtica que té un origen col·lectiu.

Més a prop del nostre territori, a València, l’any 2017 es va detectar un fatberg al col·lector nord de la ciutat, el qual replega les aigües residuals de més de la meitat de la seua població. El fatberg en qüestió ocupava més d’1 km i es va necessitar més d’un any per a poder-lo eliminar, ja que s’havia acumulat més de 5000 Tm de residu i la seua extracció va suposar un cost econòmic de més de 8 M€.

I és que a banda de les conseqüències ambientals, la despesa econòmica associada a l’eliminació d’estos residus és molt elevada, ascendint en el cas de l’estat espanyol, a 200 M€ a l’any. Com que l’acumulació de residus al clavegueram té l’origen en la suma de molts gestos col·lectius associats a un ús indegut del vàter per a llençar residus sòlids, la solució a aquesta problemàtica passa per la prevenció, també col·lectiva, d’utilitzar el vàter únicament per a les meres funcions orgàniques per a les que va ser ideat.